En aquesta primera entrada, tractaré el tema de la publicitat, un assumpte d’actualitat.
Primerament, em sembla bona idea començar amb una definició de publicitat: comunicació massiva que té per objectiu informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació. Explicat amb unes altres paraules, la publicitat és un fenomen omniscient, un univers que ens porta cap al consum, ja que no podem fugir d’ella, ens persegueix, la trobem arreu ( a casa, a la televisió, a les revistes, al carrer etc.). I quin és el seu objectiu? Doncs bé, demostrar al consumidor que pot satisfer les seves necessitats amb el producte o servei que s’està oferint , és a dir, la incitació al consum.
A continuació, hi ha un petit documental molt interessant que explica una mica la història de la publicitat, la seva evolució gracies a les noves tecnologies, la relació amb la societat del consum, trucs que utilitzen les productores per fer espots tan agradables i abellidors, entre altres coses.
Després de veure aquest documental, estaria bé que reflexionéssim sobre la idea de si em de seguir consumint productes que surtin per la televisió o si em de canviar el chip i comprar productes que encara que no siguin marques ens fan la mateixa utilitat, són d’una mateixa qualitat i més econòmics.
Per continuar, què millor manera de treballar amb la publicitat que proposant una activitat pels alumnes?
L’ activitat que presentaré ha de veure amb l’anunci que fa molts anys transmetia TVE del gos Pippin.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
Després de veure l’anunci es demanarà als alumnes que contestin per escrit a les dues preguntes següents:
- Us ha agradat l’espot?
- Per què?
Quan les respostes es posin en comú, s’haurà d’esbrinar, dues coses, primerament, si l’anunci ha agradat o no. Després, s’hauran de detectar i analitzar quins són els motius. L’important és descobrir si l’interès que desvetlla l’anunci té a veure amb la història que s’explica, amb l’habilitat del gos o amb la idea que proposa l’anunci. En cas que no parlin, se’ls ha de provocar amb preguntes perquè ho facin, com per exemple:
- Quins sentiments us ha provocat el gos de l’anunci?
- Penseu que una campanya com aquesta pot aconseguir que els infants mirin menys la televisió? Per què?
- Creieu que a les cadenes de televisió els interessa que els espectadors mirin menys la televisió? Quin sentit té, doncs, l’anunci?
INFORMACIONS PER AL PROFESSORAT
Pel que fa la intencionalitat de l’anunci, no es pretén ensenyar a veure la televisió sinó a incitar els nens i nenes a dedicar menys temps a la televisió i més a altres activitats, com jugar o sortir.
Finalment, m’interessa posar aquest últim vídeo perquè penso que té tota la raó. Els nens, normalment, imiten les coses que fan els grans. Personalment, quan jo era petita intentava copiar en tot el que podia als meus pares o deia i feia les coses que sortien per la televisió. Per això, amb aquest vídeo vull que vigilem alhora de fer segons quin tipus d’activitat, perquè estem jugant amb l’educació de les persones que encara estan creixent i estan aprenent a tenir educació.
