Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cristina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cristina. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de desembre del 2010

Edu3.cat

La el contingut televisiu abans, només es podia veure per la televisió, ara, amb les TIC, també ho podem veure a través de l'ordinador. Això es pot portar a l'escola ja  aquesta disposa d'altres dispositius, com els ordinadors, des d'on podem navegar per pàgines web i trobar continguts televisius o de ràdio que contribueixin a l'educació i l'aprenentage dels nens. (Aprofito per recordar que hi ha un blog que només es centra en la radio)

Jo em centraré en l'edu3.cat.

L'edu3.cat és un portal de radio i televisió educatives que va sorgir el 2007 gràcies a un conveni entre la CCMA (Corporació Catalana de Mitjanç audiovisuals) i el Departament d'Eduació de la Generalitat de Catalunya. Aquí teniu més informació d'aquest portal o podeu visitar directament la web.

Els nens poden veure els videos de dues formes diferents que intentare exemplificar.

En primer lloc, poden estar tots els nens mirant com es projecta el video des de l'ordinador del mestre, és a dir, tots alhora veuen el mateix video. I per tant el mestre pot anar aturant el video i explicant als nens el que passa, o dient-los-ho en altres paraules perquè ho entenguin millor.
Seria un bon exemple el següent video de l'àmbit de les matemàtiques on primer es planteja el problema, després el mestre podria parar-lo i intentar que els nens, en grupets o no, pensessin la solució, i finalment el mestre el tornaria a possar per tal de veure la resposta correcta.
Aquesta forma de treballar considero que podria ser vàlida per tots els cicles de la primària, però, personalment, ho duria a terme amb els nens d'inicial. Penso que es una bona forma d'introduir-los, des de petits a les noves tecnologies.

Edu3.cat

En segon lloc trobem aquest altre exemple que es podria dur a terme gràcies al projecte 1x1, és a dir, que cada nen tingués un ordinador i veies els videos individualment. Amb aquesta pràctica es fomenta el treball autònom i que els nens perdin la "por" davant dels ordinadors. També pot ser positiu perquè els nens tenen ritmes de treball i d'aprenentatge diferents, ja que a classe hi ha diversitat. Un punt negatiu d'aquest projecte crec que seria que els nens es poden distreure o no aprofitar el recurs que se'ls està oferint, per això jo, personalment, ho començaria a fer, en gran grup, a partir de cicle mitjà, ja que a la majoria d'escoles els nens de cicle inicial encara no llegeixen del tot bé i tampoc estan introduits del tot a les noves tecnologies.
En el cas que tingués un petit grup, donat que podria estar més per tots els nens, aquesta forma de treballar la faria amb infants de totes les edats.
Per veure aquest video individualment els nens necessitarien auriculars per tal de no molestar-se entre ells. Un possible activitat per l'assignatura de ciutadania seria primer que cada nen veies el video i que l'anessin parant i anotant el que creuen que és important saber. Després reunir-se en grupets i possar la informació en comú.

Després d'haver fet aquesta entrada he après què la televisió es pot treballar des dels ordinadors i de dos formes diferents. També que els continguts d'aquests portals educacitus són molt útils per dur-los a l'escola ja que tenen vidios de totes les matèries. També m'agradaria remarcar que, sota d'alguns vidios hi ha una breu introducció sobre el que veuran els nens que també pot ser útil pel professor ja que senseveure el vidio, i en el cas que hagués d'improvitzar, només llegint-ho sabria si pot ser convenient o no veure-ho en aquell moment. Parlant de la utilitat d'aquest portal pels professors cal esmentaque hi ha un apartat anomentat "+accés professorat".

No només hi podem trobar vidios o audios, sinó que també trobem informació útil per tots els membres de l'escola. Per exemple el grup de treball de les PDI podrien utilitzar el "cerca" d'aquest portal per buscar informació sobre les pissarres digitals interactives.

Imatges publicitàries

Considero que aquesta entrada pot acabar de completar les altres dues entrades fetes per les meves comanyes sobre la publicitat: "La publicitat" i "La publicitat i l'escola", ja que tractaré de parlar una mica sobre les imatges publicitàries.

Les imatges publicitàries normalment fan ús del coneixement psicològic de les persones. Intenten que la gent associï un producte amb idees positives. Quasi sempre la intensió és despertar les fantasies i els somnis de la gent.
La efectivitat de la publicitat creix en relació amb les vegades que s’emet aquell anunci per la televisió.
El missatge publicitari està creat per influenciar a les persones, el que passa és que molta gent creu que nosaltres no estem influenciats per la publicitat. Tots hem de saber analitzar els missatges publicitaris, inclosos els nens, i per això hauríem de fer-nos les següents preguntes:



Font d'informació: GRAVIZ, A. Niños medios de comunicación y su conocimiento.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Els mitjans de comunicació en l'ensenyament a l'escola.

Els mitjans de comunicació, pel seu caràcter multidisciplinari, permeten que l'ensenyament dels mateixos a l'escola pugui realitzar-se integrada en diferents disciplines. També podria ser una assignatura específica, on diferents activitats s'uneixin a altres temes centrals.
En la preparació del treball amb els mitjans de comunicació, és important pensar quins són els recursos necessaris. Algunes de les qüestions que haurien de plantejar-se els professors són les següents:


La planificació de les activitats que es poden fer amb els nens poden ser les següents:





Font d'informació: GRAVIZ, A. Niños medios de comunicación y su conocimiento.

diumenge, 14 de novembre del 2010

La televisió és un reflex de la societat?

La televisió és un mitjà de comunicació que té considerables repercussions a la nostra societat. Influencïa de tal manera que no podem parlar només d’efectes beneficiosos o efectes negatius ja que ens estaríem oblidant de la interacció que aquest mitjà produeix en la societat.
No podem determinar exactament si la televisió ens ofereix la realitat del món o no, ni tan sols si aquesta realitat de la que parlem és fictícia. Per exemple, moltes de les sèries de televisió que veuen els nens estan basades en una societat idíl·lica, amb una família perfecta.
Per tant,la televisió no ofereix la realitat, sinó un món fictici cap a bé o cap a mal. Transmet un estil de vida, uns valors, uns ideals sobre els quals basem la nostra vida diària, moltes de les decisions que hem de prendre i algunes formes d’actuar. Ens volem assemblar a ells però no ens adonem que el que sembla real, no ho és.
Si parlem de les notícies, podem dir que, només un 10% dels fets rellevants que passen al món en un dia son emesos pels mitjans de comunicació. Per si fos poc, aquestes noticies han estat escollides intencionadament per ser distribuïdes per tot el mon per un grup relativament minoritari que han decidit que això és el que s’ha de veure per estar al corrent de l’actualitat. Les conseqüències que això comporta són la repetició continua de programes i valors  que no s’atura, inclús que cada vegada augmenta més acceleradament.
Els continguts que ens transmet la televisió no només ocupen xerrades dins de casa sinó que aquests temes els sentim al carrer, a la feina… inclús creem un procés de socialització sovint irreal.
Tot això que hem explicat ho hem d’aplicar als nens.
Els adults som aquelles persones madures que suposadament creiem que ens adonem de que el que se’ns està transmeten per la televisió no és el mirall de la realitat. Som els que sabem saber analitzar bé la publicitat. És fàcil, molts de nosaltres creiem que veient un anunci d’una joguina per nens que es mou sola i sabent que això no es real, pensem que la publicitat no ens afecta, però resulta que no és en aquests anuncis en els que ens hem de fixar. Perquè qui diria que l’anunci d’Estrella Damm de l’estiu no li fa venir ganes d’anar a les illes?
Bé, donat que als adults la publicitat, i en general el contingut televisiu, ens afecta, pensem en els nens. Els infants que es passen hores i hores davant de la televisió, perquè és molt perillós sortir a jugar pels carrers de la ciutat, són com esponges que absorbeixen tots els estímuls que els arriben de fora. Si un nen veu a la televisió que dos amics es peguen cada dia, ell pegarà. Si veu una família idíl·lica on els nens sempre tenen el que volen, doncs ell també ho voldrà. Això crea de forma indirecta en el nen molt poca autonomia a l’hora d’actuar.
La solució davant d’aquest problemes és que els pares expliquin als nens que no tot el que veuen el un reflex de la societat, que allò només passa a la televisió, no a la vida real. Perquè els pares puguin dur a terme aquesta feina, primer són ells mateixos els que s’han de convèncer i han de donar exemple de que el que passa a la televisió no és 100% real mai.

Font d'informació: URRA PORTILLO, J. Televisión: Impacto en la infància

dimarts, 26 d’octubre del 2010

La televisió és una eina perversa?

Així Jaume Cela i Juli Palou han titulat un dels cinquanta capítols que hi ha al llibre va de mestres.

Sempre que hi ha un debat sobre que vol dir educar surt el tema de la televisió com a efecte negatiu. Si hi ha problemes de comunicció familiar, de violència a la societat o d'altres la culpa és de la "caixa tonta".
Tot i així no podem negar que la televisió influeix en els ésser humans i en la nostra forma de vure les coses o viure la vida.
Donat que els nens i les nenes conviuen amb aquest mitjà de forma natural, vull dir, que surten de l'escola, van a casa i miren la televisió, han d'estar educats per saber el que han de creure o donar importància i el que han de discriminar.
A la societat trobem a gent que creu que les conductes de la gent estan determinades per la televisió. Altres, al contrari, creuen que veure violència i pobresa en aquest mitjà sensibilitza. També hi ha qui creu que tota la publicitat que s'emet, enganya.


 
Des de l'escola s'han de formar els nens, més enllà d'ensenyar ciències o matemàtiques, s'ha d'ensenyar a viure. Els nens viuen en un món on la televisió els ocupa forces hores i això pot ser un perill per ells si no saben interpretar-la.
El mestre ha d'ensenyar a fer zàping i donar valor a segons quins programes culturals, com documentals, però no a altres com l'abús de dibuixos animats o programes del cor. Ha d'ensenyar a organtizar i compaginar l'estona de lectura, l'estona d'estar amb els pares, l'estona de fer deures, la de navegar per internet o utilitzar les TIC i la de mirar la televisió per divertir-se i descansar.

A nivell personal crec que els mestres, des de l'escola i com diu en el llibre, poden persuadir molt en els infants. Si un dia es parla de la societat a la classe, o dels robatoris, podrien mirar les notícies amb els pares, discutir quina possible notícia escollir i resumir-la per portar-la a la classe. Allà el professor pot fer que el nen es senti protagonista a partir d'haver extret informació de la televisió que de ben segur que li serà més de profit que veure tota la tarda els dibuixos animats.


Aquesta entrada és a nivell individual, però més endevant intentarem donar resposta a totes les preguntes plantejades anteriorment i ho farem sortint al carrer per preguntar a pares i mestres que n'opinen ells. En aquesta entrada he dit que els nens passen moltes hores davant la televisió, i, a la majoria, els diverteix més el dibuixos animats que no pas els documentals. Per això analitzarem quins són els dibuixos que més veuen els nens i si són perjudicials o educatius per ells.

Font informació: CELA,. PALOU, J. Va de mestres

dilluns, 4 d’octubre del 2010

EDUCACIÓ I TELEVISIÓ LOCAL

En aquesta entrada parlaré sobre alguns projectes televisius que han fet les escoles amb ajuda de la televisió local per tal d'introduir els nens en el món de la televisió i aprendre a educar amb aquesta tecnologia.

INTRODUCCIÓ

Abans els nens jugaven amb la imaginació i actualment la seva font de distracció és la televisió.
Segons el llibre Educació i Televisió Local escrit per Francesc-Josep Deó, sociòlegs, psicòlegs i comunicòlegs coincideixen en  que hi ha tres pilars que participen en la socialització dels infants i els joves:
  1. La família i els amics
  2. L’escola
  3. Els mitjans de comunicació (televisió)
Tant els educadors com els comunicadors se’ls presenta un nou repte: fer conèixer l’ecosistema comunicatiu divers i complex que ens envolta.
És important saber, i que els nens sapiguen que, la televisió no ens mostra el món, sinó un fragment d’aquest presentat de la manera que més convingui al canal pel qual s’emet. Per això és necessari conèixer i analitzar el contingut televisiu.

PROJECTES ESCOLARS

A continuació veurem  de tres projectes escolars d'escoles amb objectius concrets  i metodologies diferents. Dic que són concrets, perquè l'objectiu general és fer que el nens coneixen d'aprop la televisió.

1. Entrem a la televisió. Escola La Bressola de Prada de Conflent.




2. El cargol noticiari.



Aquesta és la WEB del Cargol Noticiari.

3. Hola nens!



Aquesta és la WEB del programa "Hola nens!"

Font d'informació: DEÓ, F. Educació i tlevisió local.