Considero que aquesta entrada pot acabar de completar les altres dues entrades fetes per les meves comanyes sobre la publicitat: "La publicitat" i "La publicitat i l'escola", ja que tractaré de parlar una mica sobre les imatges publicitàries.
Les imatges publicitàries normalment fan ús del coneixement psicològic de les persones. Intenten que la gent associï un producte amb idees positives. Quasi sempre la intensió és despertar les fantasies i els somnis de la gent.
La efectivitat de la publicitat creix en relació amb les vegades que s’emet aquell anunci per la televisió.
El missatge publicitari està creat per influenciar a les persones, el que passa és que molta gent creu que nosaltres no estem influenciats per la publicitat. Tots hem de saber analitzar els missatges publicitaris, inclosos els nens, i per això hauríem de fer-nos les següents preguntes:
Font d'informació: GRAVIZ, A. Niños medios de comunicación y su conocimiento.
Fen referència a l'entrada de la meva companya Letícia sobre la publicitat ho ampliaré gràcies a un text de Manuel Cebrián de la Serra.
La publicitat es pot considerar un llenguatge de comunicació que hi ha que tenir coneixement. I no com un contingut més. A través de la publicitat si s'estudia es pot transmetre molts valors, accions... com per exemple: comprar el producte, el valor de l'amistat, la responsabilitat, l'amor... Per aquest motiu els professors han d'ensenyar als seus alumnes a analitzar el llenguatge audiovisual.
Treballar d'utilització de la publicitat és molt fàcil perquè es troba en la majoria dels contextos que envolten als alumnes, és un fenomen social i possibilita oportunitats per desenvolupar els processos educatius en l'aula.
La singularitat de l'estil publicitari, la seva forma de explicar-nos, les coses del món, ens invita a destacar algunes de les característiques amb la cerca permanent de formes clares, concretes per reduir la ambigüetat del missatge, els elements estereotipats per aconseguir una comunicació ràpida, l'elaboració d'un món fantàstic, la força de l'imatge en moviment. defineix i determina el mode especial la naturalesa de la comunicació televísiva en els petits i els joves.
Unit a aquestes característiques generals, la comunicació entre televisió i nens conté algunes singularitat que es necessari conèixer, per comprendre com afecte aquestes en les opinions, en les reflexions, en les informacions... que tenen aquests sobre el món. Vèiem les més significatives: La televisió és l'única que parla i no li podem contestar, per això, esta bé poder comentar-lo en classe i s'elaborà un tipus de debat; el llenguatge està molt elaborat i els nens ho poden utilitzar amb imitació; el missatge es manifesta dintre de molts codics simultanis, és a dir, música, imatges...
Un exemple per treballar els anuncis de televisió es l'analisis de la publicitat perquè a través d'aquesta tarea els nens han de poder ser capaços d'observar i reflexionar sobre el que ells veuen i escolten. I els alumnes han de ser capaços de comprendre els diferents nivells que hi ha en un missatge publicitari:
Lectura narrativa: una vegada vist l'anunci hem de seleccionar que ha sigut el tema ( de què tracta?, que ens vol dir o vendre?) i l'argument o història a través ens volem vendre o dir. Lectura expositiva: és un model periodistic i díficil per un nen. Uns exemples: es la descripció de fenòmen objecte, informació confrontada amb els fets...
Lectura estructural: Consisteix en observar i escollir per separat cada element de missatge, especialment. dels aspectes técnics o guionístes.
Lectura significativa: seria aprofundir més, les qüestions serien aquestes: Què vol dir a més del que diu en l'anunci explicitament? Que pretén transmetre a més del producte? És facil que al principi no surtin moltes lectures o existeix una dificultat per tomar una interpretació. No existeix una sola lectura.
El més important es treure els elements persuasius, que en el cas dels anuncis algunes vegades es mostra de forma directa o indirecta. O amb models d'indentificació o al contrari, no m'identifico però vull ser com ells.
A continuació faré el analisis d'un anunci molt conegut l'any passat:
¿Què veiem?
Nom del producte: Seat Altea XL.
Descripció del producte i els seus destinataris: és un cotxe bastant gran i els seus destinataris són grans families, perquè en tot l'anunci ens ha mostrat una família tradicional, és a dir, una mare i un pare amb dos fills els quals han comprat un gosset. I aquest gosset es va fent més i més gran per això han de comprar un cotxe més gran que és el Seat Altea XL.
Escenari: Primerament, surt una botiga d'animals on compren a brother. Segon, la casa on viu la família, exterior: un parc, un dia de pluja, el centre de la ciutat, montanya.
Estructura narrativa: ens explica una història irònica. Un pare i la seva filla van a comprar un gos, el porten a casa i el cuiden., aquest animal si li estimas cada vegada anirà creixent i creixent, surten al parc, a la montanya, de compres. Però arriba un moment que l'animal, és tant gran, que no entra al cotxe, i per això l'abandonen a casa, sembla que es van de vacances però en realitat han anat a comprar un cotxe nou més gran.
Aspectes sintàctics expressius:
Els planols i els ànguls de la càmara normalment enfocaven en recte, però hi ha dos moments que l'enfoquen diferent:
Al principi quan brother té por la càmara enfocà desde dalt.
Quant brother és molt gran enfoca des de sota.
La llum normalment no predomina, només alguns cops al carrer i quan porten el nou cotxe.
El color són oscurs predomina, en negre, el marró, el gris, el verd i en canvi el cotxe es vermell, destaca bastant en l'anunci.
Text escrit: només posa en tot l'anunci: "Nuevo seat Altea XL (2.11')" i "La familia al poder" (2.13').
Música i efectes del so predomina una música lenta però a cada moment estan canviant la velocitat, per captar la nostre atenció.
L'anunci es impactant perquè recorda el valor de la família gran, l'amor, el respecte... i resulta molt creatiu.
L'eslògan és recorda fàcilment : "Porque los monstruos siempre crecen i crecen".
Del producte la característica més important és la mida del cotxe.
En aquesta primera entrada, tractaré el tema de la publicitat, un assumpte d’actualitat.
Primerament, em sembla bona idea començar amb una definició de publicitat: comunicació massiva que té per objectiu informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació. Explicat amb unes altres paraules, la publicitat és un fenomen omniscient, un univers que ens porta cap al consum, ja que no podem fugir d’ella, ens persegueix, la trobem arreu ( a casa, a la televisió, a les revistes, al carrer etc.). I quin és el seu objectiu? Doncs bé, demostrar al consumidor que pot satisfer les seves necessitats amb el producte o servei que s’està oferint , és a dir, la incitació al consum.
A continuació, hi ha un petit documental molt interessant que explica una mica la història de la publicitat, la seva evolució gracies a les noves tecnologies, la relació amb la societat del consum, trucs que utilitzen les productores per fer espots tan agradables i abellidors, entre altres coses.
Després de veure aquest documental, estaria bé que reflexionéssim sobre la idea de si em de seguir consumint productes que surtin per la televisió o si em de canviar el chip i comprar productes que encara que no siguin marques ens fan la mateixa utilitat, són d’una mateixa qualitat i més econòmics.
Per continuar, què millor manera de treballar amb la publicitat que proposant una activitat pels alumnes?
L’ activitat que presentaré ha de veure amb l’anunci que fa molts anys transmetia TVE del gos Pippin.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
Després de veure l’anunci es demanarà als alumnes que contestin per escrit a les dues preguntes següents:
Us ha agradat l’espot?
Per què?
Quan les respostes es posin en comú, s’haurà d’esbrinar, dues coses, primerament, si l’anunci ha agradat o no. Després, s’hauran de detectar i analitzar quins són els motius. L’important és descobrir si l’interès que desvetlla l’anunci té a veure amb la història que s’explica, amb l’habilitat del gos o amb la idea que proposa l’anunci. En cas que no parlin, se’ls ha de provocar amb preguntes perquè ho facin, com per exemple:
Quins sentiments us ha provocat el gos de l’anunci?
Penseu que una campanya com aquesta pot aconseguir que els infants mirin menys la televisió? Per què?
Creieu que a les cadenes de televisió els interessa que els espectadors mirin menys la televisió? Quin sentit té, doncs, l’anunci?
INFORMACIONS PER AL PROFESSORAT
Pel que fa la intencionalitat de l’anunci, no es pretén ensenyar a veure la televisió sinó a incitar els nens i nenes a dedicar menys temps a la televisió i més a altres activitats, com jugar o sortir.
Finalment, m’interessa posar aquest últim vídeo perquè penso que té tota la raó. Els nens, normalment, imiten les coses que fan els grans. Personalment, quan jo era petita intentava copiar en tot el que podia als meus pares o deia i feia les coses que sortien per la televisió. Per això, amb aquest vídeo vull que vigilem alhora de fer segons quin tipus d’activitat, perquè estem jugant amb l’educació de les persones que encara estan creixent i estan aprenent a tenir educació.
