Anàlisi de la violència en els Simpsons

En aquesta entrada i després de veure un capítol del Simpsons hem volgut analitzar els dibuixos animats més vistos segons l'enquesta que vam fer a pares.

Per fer-ho ens hem centrat en la violència que es transmet. Concretament en aquest capítol podem veure les següents accions:

- Al començament del capítol es pot veure clarament, com el Bart i el Milhouse estan jugant al gel agressivament sense que ningú els hi digui res, i més tard, el Bart no ajuda al seu amic a sortir de la carretera quan s'adona que un cotxe està apunt d'atropellar-lo.

- També es pot observar com Marge utilitza les droges per tal d'enganyar al seu marit per mentir.

- Seguidament, quan estan a Xina podem veure com un grup de persones que estan assajant ataquen a Homer i li treuen el cor literalment.

- Una altre situació és quan Homer entra a una institució per robar un bebe. Ho fa disfrassant-se de Buda, i per això dos guàrdies li claven un punxó al nas.

- Més tard veiem com un altre cop el protagonista escanya a un pobre i indefens ós panda.

Altres escenes que no són tan violentes, però es pot veure certs aspectes nagatius. Per exemple: la poca comunicació que hi ha en la família, ja que no sabien que un familiar volia tenir un fill. En segon lloc trobem contestacions brusques com per exemple quan diu "Señora callese" o "No quiero que sea feliz".Finalment també ens ha cridat l'atenció el poc companyerisme o solidaritat que hi ha entre els membres del públic, despres de que el director digui que s'ha anul·lat una actuació. Tots es posen a cridar i no es respecten entre ells.

A continuació hem incrustat el vídeo del capítol analitzat:

Enquestes

En aquesta entrada citarem els resultats a través d'uns gràfics de les enquestes realitzades als pares , relacionada amb l'última entrada en grup.

Hem extret les següents conclusions:

És destacable el 27% dels nens de vuit anys que veuen la televisió, ja que és el tant per cert més elevat amb diferència. Durant la resta d'edats el percentatge va variant, però no arriba aquest extrems.

Els nens veuen la televisió una mitja de dos hores al dia, una dada molt recomenable. I els que estan més temps mirant la televisió, concretament de quatre a sis hores, són els que tenen el tant per cent més baix.



Els dibuixos que més es veuen són, clarament, Els Simpsons, seguidament del Bob Esponja. Una hipòtesis possible seria que veuen els primers ja que els emeten a l'hora de dinar.

Pel que fa la resta, tenen un tant per cert molt igual que depén dels gustos dels nens.

Veient aquests gràfics queda clar, que els pares no es preocupen per l'educació televisiva que poden rebre els seus fills, ja que són més de la meitat els que no veuen la televisió amb els seus fills, i només un vint-i-set per cent els acompanya en aquesta activitat.

Com veiem amb el gràfic el major porcentatge és el sí amb un vuitanta per cent respecte amb un 20 per cent del no. Possiblement la majoria dels pares pensen que la televisió modifica la conducta dels seus fills, perquè com hem dit abans no es preocupen de compartir unes quantes hores veient la televisió amb ells.

La majoria de gent creu que la televisió no és educativa perquè els seus fills veuen un programa que no aporten res a la seva educació.

Possiblement, si els pares dediquessin temps a veure la televisió amb els seus fills els ensenyerien a veure documentals i notícies que els poguessin interesar.

La nostra recerca de camp encara no ha acabat. Un dels aspectes que ens cridà l'atenció és veure que la majoria de nens veuen els simpson i ens interessa veure com influencien aquests dibuixos als nens, per això els analitzarem i intentarem veure i pensar quines solucions es pot posar des de l'escola.