La televisió educativa

En aquesta entrada us presentaré la televisió educativa a través d'un prezzi que a través del delicious he pogut localitzar.

Televisió educativa on Prezi

La influència de les telenovel·les juvenils en nens i adolescents

Aquesta entrada constarà de dos vídeos fets per Lorena Zeballos i produïts per Jonatan Company. 

En la qual al començament hi haurà una breu introducció del que trobarem i unes petites entrevistes del que hi pensa la gent al respecte. 

Al començament del primer vídeo, la presentadora fa una comparació entre els nens i les esponges, diu així: " Els nens són com una esponja, tot el que coneixen ho van absorbint, però si l'esponja es fica dintre d'una galleda de vinagre, d'aquesta no sortirà aigua cristal·lina". Per això es fa aquesta pregunta: Què són les telenovel·les davant l'esponja, aigua o vinagre? 

Després d'aquesta petita introducció es poden veure tres petites entrevistes, on les persones que surten donen la seva opinió. Les preguntes que responen són les següents:

• Creus que les series infantils poden afectar als més petits de la casa?
• Veieu les telenovel·les infantils un bon exemple pels joves d’avui dia?
• Com ha variat la programació des de fa uns anys fins ara?
• Quines alternatives proposa davant d’aquestes sèries?

Un cop les tres persones han donat la seva opinió, podem veure com una de les col·laborades, Cristina Betrian, és jutgessa i dóna la seva opinió respecte la influència de la televisió en els joves. 

"Els medis han influït en els joves i també en l’educació que reben a casa, ja que els nens segueixen l’actitud dels pares, és a dir, si a casa veuen certa conducta d'aquests, després al carrer tindran la mateixa".

La segona part del vídeo.
Hi ha una entrevista a Patricia Rivas, assistenta social.

• Creus que les telenovel·les infantils tenen influència en els més joves?

Sí, influeix molt, tothom parla al dia següent del que han vist per la televisió, la roba, la manera d’actuar, de parlar... Els nens segueixen els patrons dels protagonistes de les sèries  i lluiten per aconseguir-los.

• Els pares estan suficientment preocupats o haurien d’estar-ho més?

No ho estan, perquè és molt còmode tenir els nens davant de la televisió, mentre ells fent unes altres coses. És a dir que no s’impliquen el suficient.

Després d’aquesta entrevista, hi hauran unes altres dos, en el qual dos nois adolescent donaran la seva opinió. 

La televisió és un reflex de la societat?

La televisió és un mitjà de comunicació que té considerables repercussions a la nostra societat. Influencïa de tal manera que no podem parlar només d’efectes beneficiosos o efectes negatius ja que ens estaríem oblidant de la interacció que aquest mitjà produeix en la societat.

No podem determinar exactament si la televisió ens ofereix la realitat del món o no, ni tan sols si aquesta realitat de la que parlem és fictícia. Per exemple, moltes de les sèries de televisió que veuen els nens estan basades en una societat idíl·lica, amb una família perfecta.

Per tant,la televisió no ofereix la realitat, sinó un món fictici cap a bé o cap a mal. Transmet un estil de vida, uns valors, uns ideals sobre els quals basem la nostra vida diària, moltes de les decisions que hem de prendre i algunes formes d’actuar. Ens volem assemblar a ells però no ens adonem que el que sembla real, no ho és.

Si parlem de les notícies, podem dir que, només un 10% dels fets rellevants que passen al món en un dia son emesos pels mitjans de comunicació. Per si fos poc, aquestes noticies han estat escollides intencionadament per ser distribuïdes per tot el mon per un grup relativament minoritari que han decidit que això és el que s’ha de veure per estar al corrent de l’actualitat. Les conseqüències que això comporta són la repetició continua de programes i valors  que no s’atura, inclús que cada vegada augmenta més acceleradament.

Els continguts que ens transmet la televisió no només ocupen xerrades dins de casa sinó que aquests temes els sentim al carrer, a la feina… inclús creem un procés de socialització sovint irreal.

Tot això que hem explicat ho hem d’aplicar als nens.

Els adults som aquelles persones madures que suposadament creiem que ens adonem de que el que se’ns està transmeten per la televisió no és el mirall de la realitat. Som els que sabem saber analitzar bé la publicitat. És fàcil, molts de nosaltres creiem que veient un anunci d’una joguina per nens que es mou sola i sabent que això no es real, pensem que la publicitat no ens afecta, però resulta que no és en aquests anuncis en els que ens hem de fixar. Perquè qui diria que l’anunci d’Estrella Damm de l’estiu no li fa venir ganes d’anar a les illes?

Bé, donat que als adults la publicitat, i en general el contingut televisiu, ens afecta, pensem en els nens. Els infants que es passen hores i hores davant de la televisió, perquè és molt perillós sortir a jugar pels carrers de la ciutat, són com esponges que absorbeixen tots els estímuls que els arriben de fora. Si un nen veu a la televisió que dos amics es peguen cada dia, ell pegarà. Si veu una família idíl·lica on els nens sempre tenen el que volen, doncs ell també ho voldrà. Això crea de forma indirecta en el nen molt poca autonomia a l’hora d’actuar.

La solució davant d’aquest problemes és que els pares expliquin als nens que no tot el que veuen el un reflex de la societat, que allò només passa a la televisió, no a la vida real. Perquè els pares puguin dur a terme aquesta feina, primer són ells mateixos els que s’han de convèncer i han de donar exemple de que el que passa a la televisió no és 100% real mai.

Font d'informació: URRA PORTILLO, J. Televisión: Impacto en la infància

Els efectes positius de la televisió

En aquest apartat parlaré sobre els efectes positius de la televisió, a més dels canvis que hem de fer els educadors i pares per canviar l'hàbit passiu dels nens. A més, està relacionat amb l'anterior publicació.

Cinema i televisió

Els nens no sempre entenen el cinema o la televisió de la mateixa manera que els adults, és més, en les diferents etapes dels nens i segons la seva maduració també és diferent  la causa és nivell de desenvolupament cognitiu. Per això s'ha aprendre a desxifrar els símbols de les pel·lícules, les series, els dibuixos animats... és com aprendre a llegir.

L'adquisió de la lectura televisiva és molt difícil perquè s'ha de separar segons la etapa de maduració, l'experiència general i la experiència específica relativa a la persona.

En un estudi, es va comprar que els nens que van veure "Barrio Sesamo" tenen més capacitat per imaginar i percebre diferents perspectives. També es va estudiar que quan una classe incorporava una televisió en l'aula, aprendrien els continguts d'una manera més fàcil i eficient.

Televisió i aprenentatge

-Moviment i aprenentatge: el moviment pot ajudar als nens aprendre perquè facilita el record de l'informació relativa a l'acció. El moviment fa més explícit e inteligible els processos de creixement.

-La televisió s'ha d'ajustar al nen. Els creadors de Barrio Sesamo es van centrar en la necessitat dels nens, per això van atraure l'atenció dels nens i utilitzava un principi piagetano, que diu el següent: per aprendre alguna cosa nova, en general es necessari relacionar-ho amb algun objecte ja conegut.

-Utilització de la repetició per aprendre-ho millor.

Per això  hem de aconseguir que la televisió sigui un mitja actiu perquè és essencial per explotar el seu potencial docent.

En Anglaterra els programes infantils realitzats per la BBC han intentat aconseguir la participació dels nens, un exemple és PlaySchool.

Que s'ha de fer per aprofitar les parts beneficioses de la televisió?

La capacitat de la televisió ajuda aprendre, però només es pot aconseguir a través de la televisió educativa, per això s'ha de controlar als fills perquè no estiguin mirar durant moltes hores pel·lícules per adults, comèdies, pel·lícula d'acció i aventures.

El paper del professional ha d'ajudar al nen per ser capaç d'establir judicis crítics sobre la realitat del que veuen a la televisió. Com ha resultat ha de transformar a l'espectador infantil passiu  a un crític actiu del món social presentat a la pantalla.

Efectes negatius de la televisió

En aquest apartat exposaré els temes pel qual no serveix la televisió amb exemples reals.

•  La televisió no serveix com a mainadera.

 Una nena de cinc anys estava malalta i per culpa d’això no va poder  anar al col·legi. Cansada ja de jugar sola, li va demanar a la seva mare que jugues amb ella, però ella estava atabalada perquè encara no havia fet els llits, ni havia netejat la cuina.  Més tard sona el telèfon i la mare l’agafa.

Nena: - Mama! Fes-me cas! Em vas dir que jugaries amb mi quan passes una estona i ja han passat vint  minuts.

Mare: - (Al telèfon) Què dius? No t’escolto, la meva filla no para de parlar. (A la nena) Deixa’m parlar tranquil·la. Després jugaré amb tu!

Nena: Tota l’estona dius el mateix. Em menteixes, mai jugaràs. Jo vull ara!

Mare: - (Al telèfon) Ara et truco. (Penja i parla amb la nena) Mira, filla, les persones majors hem de fer moltes coses i no podem estar tot el dia jugant.

Nena: - I què faig?

Mare: - Veure la televisió. T’assentes tranquil·la en l’habitació d’estar i veus la televisió.

• La televisió no serveix per solucionar problemes infantils.

 Un nen, també de cinc anys. Està estirat al llit, però no es pot dormir, per això, cada estona s’aixeca per anar al lavabo, a la cuina o a qualsevol lloc.

Nen: Mama!

Mare: Què vols ara?

Nen: Que m’expliquis un conte.

Mare: Però si fa deu minut ja t’explicat un.

Nen: Sí, però molt curt.

Mare: Aquesta nit no tinc més temps.

Nen: I jo no tinc més son. No puc dormir encara que ho intento.

Mare: Ja sé que farem, et posaré la televisió i ja veuràs com et dorms amb ella...

 

• La televisió no serveix com referència.

 Els nens han acabat fa una estona la seva jornada escolar i acaben de berenar.

Mare: - Ara toca fer els deures.

Nen: - Acabem d’arribar a casa. Deixa’ns jugar una estona.

Nena:- Això! Hem de descansar.

Mare:- Quan acabeu!

Nen: - Quan acabem serà l’hora de sopar...

Nena: - I quan sopem haurem d’anar al llit...

Mare: No! si sou bons i hem feu cas, quan feu els deures us deixaré veure la televisió com a premi.

• Veiem la televisió perquè estem sols.

 Un home gran, ja jubilat, està al sofà. Dormir i veure la televisió són les seves úniques activitats. De vegades somia que qualsevol tarda vindran els seus fills a fer-li una visita, encara que pot ser que si venen és per dir-li que se’n vagi a una residència. Als seus fills els hi agradaria que vives amb ells, però un d’ells està separat i viu a un pis molt petit, i l’altre té 3 nens i el pis també és de dimensions petites. Per això s’ha de resignar vivent en soledat de la millor manera possible: en un pis, al costat de la televisió.

• Veiem la televisió per fugir dels problemes.

 Menjador d’una casa senzilla. El pare, la mare i els dos fills estan dinant en silenci, només s’escolta el so de la televisió i de les culleres al xocar amb el plat de la sopa.

Nen mitjà: (A la mare en veu baixa) Quan li ensenyo?

La mare li fa un gest per indicar-li que es calli.

Nen mitjà: És que les haig de portar signades.

El pare deixa de menjar, s’aixeca i surt del menjador.

Mare: (Al fill mitjà): Calla’t i no ens donis més maldecaps. El teu pare està molt preocupat...

Nen major: I de mal humor!

Mare: És que està nerviós, ja saps el malament que van les coses. Encara no està segur si el renovaran el contracte. Estem així cada sis mesos. Ja les firmaré jo, deixa’l veure tranquil la televisió i que s’entretingui, que problemes ja en tenim bastants..

Font d'informació: RICO, L. El buen telespectador : como ver y enseñar a ver televisión.

La influència de la violència televisiva

Una preocupació persistent és si la violència al qual els nenes estan exposats en la majoria de les imatges televisives afecta al seu comportament.  Els pares que prohibeixen als seus fills mirar pel·lícules de mostres són innocents desbaratadors o assenyats partidaris d’una política que disminuirà la inclinació cap a la violència?

Per desgracia, encara que s’han fet moltes investigacions existeixen poques evidències objectives. Encara que se sap que el que els nens extreuen de la televisió i la influència que aquest mitja de comunicació té sobre ells està determinat en gra part pel que els pares els ensenyen. Els estudis no van descobrir cap senyal d’efectes físics perjudicials, cap evidència que la televisió indueixi a la violència, a l’agressió o la por a que un nen tranquil es transformi en un de violent.

El que és important assenyalar és que la televisió podria empitjorar un problema psicològic ja present en el nen i també pot incitar a cometre un delicte a un adolescent ja que està transitant pel perillós camí de la violència.

La televisió és una influència positiva: pot incentivar encara més la intel·ligència d’un nen brillant en edat preescolar i ampliar els coneixement del nen més lent de la mateixa edat. Però en aquelles cases en les que la televisió no té horari, no queda temps per la lectura, els jocs imaginatius o reals, les altres activitats o les xerrades amb els pares.

Podem dir que no tots els programes violents tenen el mateix efecte, s’ha de tenir en compte el tipus de violència que s’exhibeix, les característiques del nen i si es desitja analitzar efectes a curt termini.

Els nens imiten les actituds agressives tant dels models televisius com dels reals; a més a més l¡efecte dura un període extens i s’accentua en especial quan el model agressiu es presenta amb èxit.

Amb  una constant exposició a la violència pot amb el temps fer que el nen es torni insensible o indiferent als efectes de l’agressió o a les senyals de dolor en els altres.

Font d'informació: HERBERT, M. Entre una tolerancia y la disciplina: una guia educativa para padres.

La publicitat i l'escola

Fen referència a l'entrada de la meva companya Letícia sobre la publicitat ho ampliaré gràcies a un text de Manuel Cebrián de la Serra.

La publicitat es pot considerar un llenguatge de comunicació que hi ha que tenir coneixement. I no com un contingut més. A través de la publicitat si s'estudia es pot transmetre molts valors, accions... com per exemple: comprar el producte, el valor de l'amistat, la responsabilitat, l'amor... Per aquest motiu els professors han d'ensenyar als seus alumnes a analitzar el llenguatge audiovisual.

Treballar d'utilització de la publicitat és molt fàcil perquè es troba en la majoria dels contextos que envolten als alumnes, és un fenomen social i possibilita oportunitats per desenvolupar els processos educatius en l'aula.

La singularitat de l'estil publicitari, la seva forma de explicar-nos, les coses del món, ens invita a destacar algunes de les característiques amb la cerca permanent de formes clares, concretes per reduir la ambigüetat del missatge, els elements estereotipats per aconseguir una comunicació ràpida, l'elaboració d'un món fantàstic, la força de l'imatge en moviment. defineix i determina el mode especial la naturalesa de la comunicació televísiva en els petits i els joves.

Unit a aquestes característiques generals, la comunicació entre televisió i nens conté algunes singularitat que es necessari conèixer, per comprendre com afecte aquestes en les opinions, en les reflexions, en les informacions... que tenen aquests sobre el món. Vèiem les més significatives: La televisió és l'única que parla i no li podem contestar, per això, esta bé poder comentar-lo en classe i s'elaborà un tipus de debat; el llenguatge està molt elaborat i els nens ho poden utilitzar amb imitació; el missatge es manifesta dintre de molts codics simultanis, és a dir, música, imatges...

Un exemple per treballar els anuncis de televisió es l'analisis de la publicitat perquè a través d'aquesta tarea els nens han de poder ser capaços d'observar i reflexionar sobre el que ells veuen i escolten. I els alumnes han de ser capaços de comprendre els diferents nivells que hi ha en un missatge publicitari:

1. Lectura narrativa: una vegada vist l'anunci hem de seleccionar que ha sigut el tema ( de què tracta?, que ens vol dir o vendre?) i l'argument o història a través ens volem vendre o dir. Lectura expositiva:  és un model periodistic i díficil per un nen. Uns exemples: es la descripció de fenòmen objecte, informació confrontada amb els fets...
2. Lectura estructural: Consisteix en observar i escollir per separat cada element de missatge, especialment. dels aspectes técnics o guionístes.
3. Lectura significativa:  seria aprofundir més, les qüestions serien aquestes: Què vol dir a més del que diu en l'anunci explicitament? Que pretén transmetre a més del producte? És facil que al principi no surtin moltes lectures o existeix una dificultat per tomar una interpretació. No existeix una sola lectura.

El més important es treure els elements persuasius, que en el cas dels anuncis algunes vegades es mostra de forma directa o indirecta. O amb models d'indentificació o al contrari, no m'identifico però vull ser com ells.

A continuació faré el analisis d'un anunci molt conegut l'any passat:

¿Què veiem?

• Nom del producte: Seat Altea XL.
• Descripció del producte i els seus destinataris: és un cotxe bastant gran i els seus destinataris són grans families, perquè en tot l'anunci ens ha mostrat una família tradicional, és a dir, una mare i un pare amb dos fills els quals han comprat un gosset. I aquest gosset es va fent més i més gran per això han de comprar un cotxe més gran que és el Seat Altea XL.
• Escenari: Primerament, surt una botiga d'animals on compren a brother. Segon, la casa on viu la família, exterior: un parc, un dia de pluja, el centre de la ciutat, montanya.
• Estructura narrativa: ens explica una història irònica. Un pare i la seva filla van a comprar un gos, el porten a casa i el cuiden., aquest animal si li estimas cada vegada anirà creixent i creixent, surten al parc, a la montanya, de compres. Però arriba un moment que l'animal, és tant gran, que no entra al cotxe, i per això l'abandonen a casa, sembla que es van de vacances però en realitat han anat a comprar un cotxe nou més gran.
• Aspectes sintàctics expressius: 
• Els planols i els ànguls de la càmara normalment enfocaven en recte, però hi ha dos moments que l'enfoquen diferent: 
• Al principi quan brother té por la càmara enfocà desde dalt. 

• Quant brother és molt gran enfoca des de sota.

• La llum normalment no predomina, només alguns cops al carrer i quan porten el nou cotxe.
• El color són oscurs predomina, en negre, el marró, el gris, el verd i en canvi el cotxe es vermell, destaca bastant en l'anunci. 
• Text escrit: només posa en tot l'anunci: "Nuevo seat Altea XL (2.11')" i "La familia al poder" (2.13').
• Música i efectes del so predomina una música lenta però a cada moment estan canviant la velocitat, per captar la nostre atenció.
• L'anunci es impactant perquè recorda el valor de la família gran, l'amor, el respecte... i resulta molt creatiu.
• L'eslògan és recorda fàcilment : "Porque los monstruos siempre crecen i crecen".
• Del producte la característica més important és la mida del cotxe.