Efectes negatius de la televisió

En aquest apartat exposaré els temes pel qual no serveix la televisió amb exemples reals.

•  La televisió no serveix com a mainadera.

 Una nena de cinc anys estava malalta i per culpa d’això no va poder  anar al col·legi. Cansada ja de jugar sola, li va demanar a la seva mare que jugues amb ella, però ella estava atabalada perquè encara no havia fet els llits, ni havia netejat la cuina.  Més tard sona el telèfon i la mare l’agafa.

Nena: - Mama! Fes-me cas! Em vas dir que jugaries amb mi quan passes una estona i ja han passat vint  minuts.

Mare: - (Al telèfon) Què dius? No t’escolto, la meva filla no para de parlar. (A la nena) Deixa’m parlar tranquil·la. Després jugaré amb tu!

Nena: Tota l’estona dius el mateix. Em menteixes, mai jugaràs. Jo vull ara!

Mare: - (Al telèfon) Ara et truco. (Penja i parla amb la nena) Mira, filla, les persones majors hem de fer moltes coses i no podem estar tot el dia jugant.

Nena: - I què faig?

Mare: - Veure la televisió. T’assentes tranquil·la en l’habitació d’estar i veus la televisió.

• La televisió no serveix per solucionar problemes infantils.

 Un nen, també de cinc anys. Està estirat al llit, però no es pot dormir, per això, cada estona s’aixeca per anar al lavabo, a la cuina o a qualsevol lloc.

Nen: Mama!

Mare: Què vols ara?

Nen: Que m’expliquis un conte.

Mare: Però si fa deu minut ja t’explicat un.

Nen: Sí, però molt curt.

Mare: Aquesta nit no tinc més temps.

Nen: I jo no tinc més son. No puc dormir encara que ho intento.

Mare: Ja sé que farem, et posaré la televisió i ja veuràs com et dorms amb ella...

 

• La televisió no serveix com referència.

 Els nens han acabat fa una estona la seva jornada escolar i acaben de berenar.

Mare: - Ara toca fer els deures.

Nen: - Acabem d’arribar a casa. Deixa’ns jugar una estona.

Nena:- Això! Hem de descansar.

Mare:- Quan acabeu!

Nen: - Quan acabem serà l’hora de sopar...

Nena: - I quan sopem haurem d’anar al llit...

Mare: No! si sou bons i hem feu cas, quan feu els deures us deixaré veure la televisió com a premi.

• Veiem la televisió perquè estem sols.

 Un home gran, ja jubilat, està al sofà. Dormir i veure la televisió són les seves úniques activitats. De vegades somia que qualsevol tarda vindran els seus fills a fer-li una visita, encara que pot ser que si venen és per dir-li que se’n vagi a una residència. Als seus fills els hi agradaria que vives amb ells, però un d’ells està separat i viu a un pis molt petit, i l’altre té 3 nens i el pis també és de dimensions petites. Per això s’ha de resignar vivent en soledat de la millor manera possible: en un pis, al costat de la televisió.

• Veiem la televisió per fugir dels problemes.

 Menjador d’una casa senzilla. El pare, la mare i els dos fills estan dinant en silenci, només s’escolta el so de la televisió i de les culleres al xocar amb el plat de la sopa.

Nen mitjà: (A la mare en veu baixa) Quan li ensenyo?

La mare li fa un gest per indicar-li que es calli.

Nen mitjà: És que les haig de portar signades.

El pare deixa de menjar, s’aixeca i surt del menjador.

Mare: (Al fill mitjà): Calla’t i no ens donis més maldecaps. El teu pare està molt preocupat...

Nen major: I de mal humor!

Mare: És que està nerviós, ja saps el malament que van les coses. Encara no està segur si el renovaran el contracte. Estem així cada sis mesos. Ja les firmaré jo, deixa’l veure tranquil la televisió i que s’entretingui, que problemes ja en tenim bastants..

Font d'informació: RICO, L. El buen telespectador : como ver y enseñar a ver televisión.