La televisió és una eina perversa?

Així Jaume Cela i Juli Palou han titulat un dels cinquanta capítols que hi ha al llibre va de mestres.

Sempre que hi ha un debat sobre que vol dir educar surt el tema de la televisió com a efecte negatiu. Si hi ha problemes de comunicció familiar, de violència a la societat o d'altres la culpa és de la "caixa tonta".

Tot i així no podem negar que la televisió influeix en els ésser humans i en la nostra forma de vure les coses o viure la vida.

Donat que els nens i les nenes conviuen amb aquest mitjà de forma natural, vull dir, que surten de l'escola, van a casa i miren la televisió, han d'estar educats per saber el que han de creure o donar importància i el que han de discriminar.

A la societat trobem a gent que creu que les conductes de la gent estan determinades per la televisió. Altres, al contrari, creuen que veure violència i pobresa en aquest mitjà sensibilitza. També hi ha qui creu que tota la publicitat que s'emet, enganya.

Com s'ha de veure la televisió? on Prezi

 

Des de l'escola s'han de formar els nens, més enllà d'ensenyar ciències o matemàtiques, s'ha d'ensenyar a viure. Els nens viuen en un món on la televisió els ocupa forces hores i això pot ser un perill per ells si no saben interpretar-la.

El mestre ha d'ensenyar a fer zàping i donar valor a segons quins programes culturals, com documentals, però no a altres com l'abús de dibuixos animats o programes del cor. Ha d'ensenyar a organtizar i compaginar l'estona de lectura, l'estona d'estar amb els pares, l'estona de fer deures, la de navegar per internet o utilitzar les TIC i la de mirar la televisió per divertir-se i descansar.

A nivell personal crec que els mestres, des de l'escola i com diu en el llibre, poden persuadir molt en els infants. Si un dia es parla de la societat a la classe, o dels robatoris, podrien mirar les notícies amb els pares, discutir quina possible notícia escollir i resumir-la per portar-la a la classe. Allà el professor pot fer que el nen es senti protagonista a partir d'haver extret informació de la televisió que de ben segur que li serà més de profit que veure tota la tarda els dibuixos animats.

Aquesta entrada és a nivell individual, però més endevant intentarem donar resposta a totes les preguntes plantejades anteriorment i ho farem sortint al carrer per preguntar a pares i mestres que n'opinen ells. En aquesta entrada he dit que els nens passen moltes hores davant la televisió, i, a la majoria, els diverteix més el dibuixos animats que no pas els documentals. Per això analitzarem quins són els dibuixos que més veuen els nens i si són perjudicials o educatius per ells.

Font informació: CELA,. PALOU, J. Va de mestres

Integració reader i documents de google

En aquesta entrada incrustarem la presentació feta amb els documents de Google. Explicarem com podem crear un fil conductor entre notícies d'interès, pàgina d'interès i una pàgina on surtin publicats tots els elements compartits de cada membre del grup.

hi ha la possibilitat que ens vulguem inscriure en una pàgina web però pot ser que aquesta no tingui el codi RSS i per tant ho hem de fer mitjançant les "notes Reader" com s'explica en les diapositives. 

Els dibuixos animats

En aquesta entrada ens centrarem en els dibuixos animats.

Cada membre del grup ha consultat la programació televisiva en tres diaris diferents: El Periodico, La Vanguardia i el ABC. Ens hem repartit els canals a consultar i hem fet la següent llista de dibuixos.

A partir d’aquesta selecció de dibuixos animats emesos en diferents cadenes, el nostre objectiu és investigar quins són els més vistos i com pot afectar els nens o a la seva escolarització. Per fer-ho tindrem en compte si veuen els dibuixos acompanyats d’adults o sols, les hores que es passen davant de la televisió i l’horari en que s’emeten els programes.

La metodologia utilitzada serà la següent. En primer lloc, farem enquestes a nens de l’escola Sant Josep Teresianes de Gràcia a Barcelona i a l’escola Ramon i Cajal de Terrassa. També ens agradaria enquestar a pares i mares per tal de saber la seva opinió sobre els dibuixos animats que veuen els seus fills.

EDUCACIÓ I TELEVISIÓ LOCAL

En aquesta entrada parlaré sobre alguns projectes televisius que han fet les escoles amb ajuda de la televisió local per tal d'introduir els nens en el món de la televisió i aprendre a educar amb aquesta tecnologia.

INTRODUCCIÓ

Abans els nens jugaven amb la imaginació i actualment la seva font de distracció és la televisió.

Segons el llibre Educació i Televisió Local escrit per Francesc-Josep Deó, sociòlegs, psicòlegs i comunicòlegs coincideixen en  que hi ha tres pilars que participen en la socialització dels infants i els joves:

1. La família i els amics
2. L’escola
3. Els mitjans de comunicació (televisió)

Tant els educadors com els comunicadors se’ls presenta un nou repte: fer conèixer l’ecosistema comunicatiu divers i complex que ens envolta.

És important saber, i que els nens sapiguen que, la televisió no ens mostra el món, sinó un fragment d’aquest presentat de la manera que més convingui al canal pel qual s’emet. Per això és necessari conèixer i analitzar el contingut televisiu.

PROJECTES ESCOLARS

A continuació veurem  de tres projectes escolars d'escoles amb objectius concrets  i metodologies diferents. Dic que són concrets, perquè l'objectiu general és fer que el nens coneixen d'aprop la televisió.

1. Entrem a la televisió. Escola La Bressola de Prada de Conflent.

2. El cargol noticiari.



Aquesta és la WEB del Cargol Noticiari.

3. Hola nens!



Aquesta és la WEB del programa "Hola nens!"

Font d'informació: DEÓ, F. Educació i tlevisió local.

Llibre: "Nuevas tecnologías de la información y de la comunicación aplicadas a la educación".

En aquesta entrada faré una breu presentació individual de la televisió per l'educació. Es dividirà en tres parts:

1.  Les diferents formes d'utilització de la televisió.
2. Quines coses poden aprendre els nens.
3. Els prejudicis dels efectes negatius falsos.
4. Característiques dels pares, escola, programes i l'aula per utilitzar de forma positiva la televisió.

1. Hi ha diferents formes d'utilització de la televisió d'una forma educativa.

Primer es pot veure com un recurs adicional per poder aclarar i ampliar esl coneixements en classe. És a dir, si en classe s'ha parlat de la fotosíntesis veure un vídeo relacionat amb el tema.

Segons, com un complement per la matéria. En una classe d'angles per saber si els nens han arribat o no al nivell es pot posar un vídeo breu parlant en aquest idioma i després comentar alló que s'ha entens entre tota la classe.

S'ha de tenir molta  cura de la naturalesa de les difusions i els seus continguts per tal que no sigui contraproducent la utilizació d'aquesta.

2. Hi ha 3 fonts d'informació: familia,escola i mitjans de comunicació.

Algunes vegades la informació coincideix entre elles però altres no.  Per això, el professor ha d'ajudar a l'alumne per tal que sigui crític i saber quina informació és la millor. Aquest és un dels métodes per desenvolupar la seva personalitat.

¿Quines coses poden aprendre els nens de la televisió?

Positius:

- Saber que existeixen altres llocs en el món amb situacions molt diferents, adonar-se de la multiculturalitat, dels paisatges...

- El seu llenguatge i el raonament es desenvolupa.

- En novel·les, dibuixos, programes... tots els protagonistes adopten unes formes de comportament social,    d'actuar davant la vida, de resoldre els confictes...

-Hi ha programes del món natural i desenvolupen la perspectiva ciéntifica.

Negatius:

-L'estat maduratiu d'un nen és diferent a d'un altre, per això, una determinada escena pot ser interpreta  de forma diferent.

-Realitat i ficció estan juntes, per aquest motiu el nen ha de ser capaç de separar-les.

-La imatge televisiva com en el cinema i altres animacions poseeixen una força seductora, aquesta és la raó mitjançant la qual un nen pot veure una pel·lícula immemorables vegades.

3. A la televisió se li atribueixen prejudicis negatius falsos.

- Diuen que la televisió crea una no lectura i en molts casos se ha comprovat que quan s'utilitza adequadament és un agent motivador.

-Els alts nivell de violència que es veuen per la televisió no modifica el caràcter ni la personalitat.

4. Què han de fer la familia, escola, programes i l'aula per tal d'aprofitar les característiques positives de la televisió?

Família i escola han de col·laborar en la utilització de la televisió per conventir-se en un recurs didàctic. Però per això, els nens han de ser capaços de analitzar-la, reflexionar-la i criticar-la constructivament perquè el nen sigui capaç d'observar allò que s'ha de fer i el que no.

Per obtenir aquest resultat hi ha que cumplir tres objectius:

1. Desenvolupar programes per estudiants.
2. Arribar a comprendre els missatges televisius.
3. Desenvolupar una metodologia  activa amb els mitjans.

Els programes han de regir-se per uns objectius i principis d'actuació molt concrets:

1. Cal que siguin globals i intermedial.
2. No s'ha de posar tota la informació a l'alummne sinò crear un context d'aprenentatge.

L'aula s'ha de desenvolupar un pensament basat en el dubte. Per poder organitzar, estructurar i sistematizar la informació rebuda en els mitjans de comunicació.

Posaré un power point sobre la televisió i l'educació.