Televisió espanyola (TVE)

Com ha dit en l’anterior entrada la meva companya Cristina, actualment la televisió es pot veure també a través de l’ordinador i per això, cadascuna de nosaltres analitzarem una pàgina web, en el meu cas ho faré sobre televisió espanyola.

Televisió Espanyola (TVE) és la cadena de televisió més antiga d'Espanya. Va començar les seves emissions regulars el 28 d'octubre de 1956 i pertany a la Corporació Radiotelevisió Espanyola des de l'1 de gener de 2007.

Des de l'1 de gener de 2010 es finança a través de subvencions públiques i impostos directes sobre els operadors privats de televisió i telefonia, abandonant el mercat publicitari.

Pel que fa la web, només entrar es veu la portada. I aquesta està plena de seccions interessants, com per exemple:

• Notícies, en el qual trobem tota la premsa escrita d'actualitat.
• Televisió, t'informa sobre tota la programació dels dies que vulguis saber.
• Infantil, ens fa una petita descripció de tots els dibuixos que s'emeten per aquest canal.
• Altres seccions que també surten són els esports, el temps, la ràdio...

També vull fer referència a un apartat que actualment, s'està integrant a totes les webs que tracten sobre televisió, concretament sobre els programes d'aquesta.

Aquest apartat s'anomena TVE a la carta.

Gràcies aquest apartat, les sèries i els programes emesos en aquest canal es poden veure en qualsevol moment, ja que només has de clicar al programa que vols veure i ho podràs fer sense interrupcions. 

Aquesta secció està organitzada en cinc apartats:

• Recomanats
• Últims set dies
• Temes: Sèries, informatius, infantil, esports...
• Tots A-Z: podem trobar tots els programes emesos ordenats alfabèticament.
• Archiu TV: pot ser és l'apartat més interessant ja que hi podem trobar totes les sèries o programes mítics que emetien antigament. 

Cal dir que totes aquestes comoditats també hi són en TV2, concretament, en la web citada i explicada anteriorment. 
 

Com a conclusió d'aquesta entrada, puc dir que és una idea genial això de veure a través de les webs els programes que pel motiu que sigui no hem pogut veure per la televisió, o també al revés, programes o fragments que ens han interessat i que volem tornar a mirar. I pel que fa, l'escola, no creieu que és un avanç poder veure a classe documentals que hagin sortit per televisió o reportatges... ? Jo personalment, crec que sí!

 

 

Eslògan: Parte de ti

La influència de les telenovel·les juvenils en nens i adolescents

Aquesta entrada constarà de dos vídeos fets per Lorena Zeballos i produïts per Jonatan Company. 

En la qual al començament hi haurà una breu introducció del que trobarem i unes petites entrevistes del que hi pensa la gent al respecte. 

Al començament del primer vídeo, la presentadora fa una comparació entre els nens i les esponges, diu així: " Els nens són com una esponja, tot el que coneixen ho van absorbint, però si l'esponja es fica dintre d'una galleda de vinagre, d'aquesta no sortirà aigua cristal·lina". Per això es fa aquesta pregunta: Què són les telenovel·les davant l'esponja, aigua o vinagre? 

Després d'aquesta petita introducció es poden veure tres petites entrevistes, on les persones que surten donen la seva opinió. Les preguntes que responen són les següents:

• Creus que les series infantils poden afectar als més petits de la casa?
• Veieu les telenovel·les infantils un bon exemple pels joves d’avui dia?
• Com ha variat la programació des de fa uns anys fins ara?
• Quines alternatives proposa davant d’aquestes sèries?

Un cop les tres persones han donat la seva opinió, podem veure com una de les col·laborades, Cristina Betrian, és jutgessa i dóna la seva opinió respecte la influència de la televisió en els joves. 

"Els medis han influït en els joves i també en l’educació que reben a casa, ja que els nens segueixen l’actitud dels pares, és a dir, si a casa veuen certa conducta d'aquests, després al carrer tindran la mateixa".

La segona part del vídeo.
Hi ha una entrevista a Patricia Rivas, assistenta social.

• Creus que les telenovel·les infantils tenen influència en els més joves?

Sí, influeix molt, tothom parla al dia següent del que han vist per la televisió, la roba, la manera d’actuar, de parlar... Els nens segueixen els patrons dels protagonistes de les sèries  i lluiten per aconseguir-los.

• Els pares estan suficientment preocupats o haurien d’estar-ho més?

No ho estan, perquè és molt còmode tenir els nens davant de la televisió, mentre ells fent unes altres coses. És a dir que no s’impliquen el suficient.

Després d’aquesta entrevista, hi hauran unes altres dos, en el qual dos nois adolescent donaran la seva opinió. 

Efectes negatius de la televisió

En aquest apartat exposaré els temes pel qual no serveix la televisió amb exemples reals.

•  La televisió no serveix com a mainadera.

 Una nena de cinc anys estava malalta i per culpa d’això no va poder  anar al col·legi. Cansada ja de jugar sola, li va demanar a la seva mare que jugues amb ella, però ella estava atabalada perquè encara no havia fet els llits, ni havia netejat la cuina.  Més tard sona el telèfon i la mare l’agafa.

Nena: - Mama! Fes-me cas! Em vas dir que jugaries amb mi quan passes una estona i ja han passat vint  minuts.

Mare: - (Al telèfon) Què dius? No t’escolto, la meva filla no para de parlar. (A la nena) Deixa’m parlar tranquil·la. Després jugaré amb tu!

Nena: Tota l’estona dius el mateix. Em menteixes, mai jugaràs. Jo vull ara!

Mare: - (Al telèfon) Ara et truco. (Penja i parla amb la nena) Mira, filla, les persones majors hem de fer moltes coses i no podem estar tot el dia jugant.

Nena: - I què faig?

Mare: - Veure la televisió. T’assentes tranquil·la en l’habitació d’estar i veus la televisió.

• La televisió no serveix per solucionar problemes infantils.

 Un nen, també de cinc anys. Està estirat al llit, però no es pot dormir, per això, cada estona s’aixeca per anar al lavabo, a la cuina o a qualsevol lloc.

Nen: Mama!

Mare: Què vols ara?

Nen: Que m’expliquis un conte.

Mare: Però si fa deu minut ja t’explicat un.

Nen: Sí, però molt curt.

Mare: Aquesta nit no tinc més temps.

Nen: I jo no tinc més son. No puc dormir encara que ho intento.

Mare: Ja sé que farem, et posaré la televisió i ja veuràs com et dorms amb ella...

 

• La televisió no serveix com referència.

 Els nens han acabat fa una estona la seva jornada escolar i acaben de berenar.

Mare: - Ara toca fer els deures.

Nen: - Acabem d’arribar a casa. Deixa’ns jugar una estona.

Nena:- Això! Hem de descansar.

Mare:- Quan acabeu!

Nen: - Quan acabem serà l’hora de sopar...

Nena: - I quan sopem haurem d’anar al llit...

Mare: No! si sou bons i hem feu cas, quan feu els deures us deixaré veure la televisió com a premi.

• Veiem la televisió perquè estem sols.

 Un home gran, ja jubilat, està al sofà. Dormir i veure la televisió són les seves úniques activitats. De vegades somia que qualsevol tarda vindran els seus fills a fer-li una visita, encara que pot ser que si venen és per dir-li que se’n vagi a una residència. Als seus fills els hi agradaria que vives amb ells, però un d’ells està separat i viu a un pis molt petit, i l’altre té 3 nens i el pis també és de dimensions petites. Per això s’ha de resignar vivent en soledat de la millor manera possible: en un pis, al costat de la televisió.

• Veiem la televisió per fugir dels problemes.

 Menjador d’una casa senzilla. El pare, la mare i els dos fills estan dinant en silenci, només s’escolta el so de la televisió i de les culleres al xocar amb el plat de la sopa.

Nen mitjà: (A la mare en veu baixa) Quan li ensenyo?

La mare li fa un gest per indicar-li que es calli.

Nen mitjà: És que les haig de portar signades.

El pare deixa de menjar, s’aixeca i surt del menjador.

Mare: (Al fill mitjà): Calla’t i no ens donis més maldecaps. El teu pare està molt preocupat...

Nen major: I de mal humor!

Mare: És que està nerviós, ja saps el malament que van les coses. Encara no està segur si el renovaran el contracte. Estem així cada sis mesos. Ja les firmaré jo, deixa’l veure tranquil la televisió i que s’entretingui, que problemes ja en tenim bastants..

Font d'informació: RICO, L. El buen telespectador : como ver y enseñar a ver televisión.

La influència de la violència televisiva

Una preocupació persistent és si la violència al qual els nenes estan exposats en la majoria de les imatges televisives afecta al seu comportament.  Els pares que prohibeixen als seus fills mirar pel·lícules de mostres són innocents desbaratadors o assenyats partidaris d’una política que disminuirà la inclinació cap a la violència?

Per desgracia, encara que s’han fet moltes investigacions existeixen poques evidències objectives. Encara que se sap que el que els nens extreuen de la televisió i la influència que aquest mitja de comunicació té sobre ells està determinat en gra part pel que els pares els ensenyen. Els estudis no van descobrir cap senyal d’efectes físics perjudicials, cap evidència que la televisió indueixi a la violència, a l’agressió o la por a que un nen tranquil es transformi en un de violent.

El que és important assenyalar és que la televisió podria empitjorar un problema psicològic ja present en el nen i també pot incitar a cometre un delicte a un adolescent ja que està transitant pel perillós camí de la violència.

La televisió és una influència positiva: pot incentivar encara més la intel·ligència d’un nen brillant en edat preescolar i ampliar els coneixement del nen més lent de la mateixa edat. Però en aquelles cases en les que la televisió no té horari, no queda temps per la lectura, els jocs imaginatius o reals, les altres activitats o les xerrades amb els pares.

Podem dir que no tots els programes violents tenen el mateix efecte, s’ha de tenir en compte el tipus de violència que s’exhibeix, les característiques del nen i si es desitja analitzar efectes a curt termini.

Els nens imiten les actituds agressives tant dels models televisius com dels reals; a més a més l¡efecte dura un període extens i s’accentua en especial quan el model agressiu es presenta amb èxit.

Amb  una constant exposició a la violència pot amb el temps fer que el nen es torni insensible o indiferent als efectes de l’agressió o a les senyals de dolor en els altres.

Font d'informació: HERBERT, M. Entre una tolerancia y la disciplina: una guia educativa para padres.

La publicitat

En aquesta primera entrada, tractaré el tema de la publicitat, un assumpte d’actualitat.  

Primerament, em sembla bona idea començar amb una definició de publicitat: comunicació massiva que té per objectiu informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació. Explicat amb unes altres paraules, la publicitat és un fenomen omniscient, un univers que ens porta cap al consum, ja que no podem fugir d’ella, ens persegueix, la trobem arreu ( a casa, a la televisió, a les revistes, al carrer etc.).  I quin és el seu objectiu? Doncs bé, demostrar al consumidor que pot satisfer les seves necessitats amb el producte o servei que s’està oferint , és a dir, la incitació al consum.

A continuació,  hi ha un petit documental molt interessant que explica una mica la història de la publicitat, la seva evolució gracies a les noves tecnologies, la relació amb la societat del consum, trucs que utilitzen les productores per fer espots tan agradables i abellidors, entre altres coses.

Després de veure aquest documental, estaria bé que reflexionéssim sobre  la idea de si em de seguir  consumint productes que surtin per la televisió o si em de canviar el chip i comprar productes que encara que no siguin marques ens fan la mateixa utilitat, són d’una mateixa qualitat i més econòmics.

Per continuar, què millor manera de treballar amb la publicitat que proposant una activitat pels alumnes?

L’ activitat que presentaré ha de veure amb l’anunci que fa molts anys transmetia TVE del gos Pippin. 

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Després de veure l’anunci es demanarà als alumnes que contestin per escrit a les dues preguntes següents:

• Us ha agradat l’espot?
• Per què?

Quan les respostes es posin en comú, s’haurà d’esbrinar, dues coses, primerament, si l’anunci ha agradat o no. Després, s’hauran de detectar i analitzar quins són els motius. L’important és descobrir si l’interès que desvetlla l’anunci té a veure amb la història que s’explica, amb l’habilitat del gos o amb la idea que proposa l’anunci. En cas que no parlin, se’ls ha de provocar amb preguntes perquè ho facin, com per exemple:

• Quins sentiments us ha provocat el gos de l’anunci?
• Penseu que una campanya com aquesta pot aconseguir que els infants mirin menys la televisió? Per què?
• Creieu que a les cadenes de televisió els interessa que els espectadors mirin menys la televisió? Quin sentit té, doncs, l’anunci?

INFORMACIONS PER AL PROFESSORAT

Pel que fa la intencionalitat de l’anunci, no es pretén ensenyar a veure la televisió sinó a incitar els nens i nenes a dedicar menys temps a la televisió i més a altres activitats, com jugar o sortir.

Finalment, m’interessa posar aquest últim vídeo perquè penso que té tota la raó. Els nens, normalment, imiten les coses que fan els grans. Personalment, quan jo era petita intentava copiar en tot el que podia als meus pares o deia i feia les coses que sortien per la televisió. Per això, amb aquest vídeo vull que vigilem alhora de fer segons quin tipus d’activitat, perquè estem jugant amb l’educació de les persones que encara estan creixent i estan aprenent a tenir educació.