CONCLUSIÓ

En aquesta última entrada ens agradaria explicar com hem fet el nostre treball i els que hem après gràcies a ell. També adjuntarem un esquema fet amb el Cmap tools resumnint les idees principals que trobem en el blog. L'objectiu, a part de sintetitzar és que ens serveixi per fer una presentació davant dels nostres companys.

 

A través d'aquest treball hem après el que el és la televisió, els seus aventatges i inconvenients, el que significa la publicitat. No només són programes vulgars, concursos o dibuixos animats, sinó que també té continguts educatius i  cultes que serveixin per l'educació dels nens.

La televisió pot ser educativa o no, segons la metodologia que utilitzin els pares o professors. Aquesta adults han d'ensenyar als nens a ser crítics amb allò que veuien en la pantalla, a ser capaços de separar la realitat de la ficció i a no seguir algun dels models negatius que hi apareixen.

Gràcies a aquest treball, hem pogut aprofundir en el coneixement de les eines i els programes que hem après a utilitzar a l'assignatura de Gitic, com poden ser: Movie Maker, Prezi, Documents de google, Cmap tools i Delicious. Hem après què és una blogosfera i hem pogut aplicar aquest concepte al nostre blog, ja que n'hem trobat d'altres amb ls quals es relaciona, com per exemple el de la ràdio.

Hem après a treballar millor en grup, a coordinar i relacionar la diversitat d'informació que pode trobar, ja sigui en llibres, pàgines d'Internet o Delicious.

Considerem que aquesta feina ha estat molt útil ja que hem tractat de temes propers a les aules i hem trobat arguments o pràctiques que podrem fer servir com a futurs mestres.

Anàlisi de la violència en els Simpsons

En aquesta entrada i després de veure un capítol del Simpsons hem volgut analitzar els dibuixos animats més vistos segons l'enquesta que vam fer a pares.

Per fer-ho ens hem centrat en la violència que es transmet. Concretament en aquest capítol podem veure les següents accions:

- Al començament del capítol es pot veure clarament, com el Bart i el Milhouse estan jugant al gel agressivament sense que ningú els hi digui res, i més tard, el Bart no ajuda al seu amic a sortir de la carretera quan s'adona que un cotxe està apunt d'atropellar-lo.

- També es pot observar com Marge utilitza les droges per tal d'enganyar al seu marit per mentir.

- Seguidament, quan estan a Xina podem veure com un grup de persones que estan assajant ataquen a Homer i li treuen el cor literalment.

- Una altre situació és quan Homer entra a una institució per robar un bebe. Ho fa disfrassant-se de Buda, i per això dos guàrdies li claven un punxó al nas.

- Més tard veiem com un altre cop el protagonista escanya a un pobre i indefens ós panda.

Altres escenes que no són tan violentes, però es pot veure certs aspectes nagatius. Per exemple: la poca comunicació que hi ha en la família, ja que no sabien que un familiar volia tenir un fill. En segon lloc trobem contestacions brusques com per exemple quan diu "Señora callese" o "No quiero que sea feliz".Finalment també ens ha cridat l'atenció el poc companyerisme o solidaritat que hi ha entre els membres del públic, despres de que el director digui que s'ha anul·lat una actuació. Tots es posen a cridar i no es respecten entre ells.

A continuació hem incrustat el vídeo del capítol analitzat:

TV3

Tv3 és un canal de televisió catalana que va néixer al 1983, desde aquest moment els seus programes estan a l'abast de tots els públic.

Amb l'evolució de les GTIC, com ha explicat la meva companya en la seva entrada. Permet gaudir de la televisió a través d'internet en la seva pàgina web.
En aquest portal es pot veure el canal de televisió: TV3, Canal 33, 3cat24, Canalsuper3, 3x1.

Aquests són uns dels exemples de programes d'aquests canals:





Super3.cat


FANBOY I CHUM CHUM - CAP. 12: MARSHA, MARSHA, MARSHA / EL CLIENT SECRET

En Fanboy i en Chum Chum entren per error a una escola de jocs que no els pertoca. Amb tots els mitjans possibles intentaran escapar de la presó de preescolar.
En Fanboy i en Chum Chum entenen l'atenció al client amb un significat molt especial, quan en Lenny i en Boog deixen la tenda sense ningú que despatxi. Que passarà quan un Comprador Secret arribi per valorar la qualitat del servei d'atenció al client?

• Capítol:

http://www.super3.cat/psuper3/sp3Item.jsp?item=video_mm&seccio=video&idint=3199990

A més aquest canal pot escoltar la radio en directe o descarregar el programa que més t'agradi.

Televisió espanyola (TVE)

Com ha dit en l’anterior entrada la meva companya Cristina, actualment la televisió es pot veure també a través de l’ordinador i per això, cadascuna de nosaltres analitzarem una pàgina web, en el meu cas ho faré sobre televisió espanyola.

Televisió Espanyola (TVE) és la cadena de televisió més antiga d'Espanya. Va començar les seves emissions regulars el 28 d'octubre de 1956 i pertany a la Corporació Radiotelevisió Espanyola des de l'1 de gener de 2007.

Des de l'1 de gener de 2010 es finança a través de subvencions públiques i impostos directes sobre els operadors privats de televisió i telefonia, abandonant el mercat publicitari.

Pel que fa la web, només entrar es veu la portada. I aquesta està plena de seccions interessants, com per exemple:

• Notícies, en el qual trobem tota la premsa escrita d'actualitat.
• Televisió, t'informa sobre tota la programació dels dies que vulguis saber.
• Infantil, ens fa una petita descripció de tots els dibuixos que s'emeten per aquest canal.
• Altres seccions que també surten són els esports, el temps, la ràdio...

També vull fer referència a un apartat que actualment, s'està integrant a totes les webs que tracten sobre televisió, concretament sobre els programes d'aquesta.

Aquest apartat s'anomena TVE a la carta.

Gràcies aquest apartat, les sèries i els programes emesos en aquest canal es poden veure en qualsevol moment, ja que només has de clicar al programa que vols veure i ho podràs fer sense interrupcions. 

Aquesta secció està organitzada en cinc apartats:

• Recomanats
• Últims set dies
• Temes: Sèries, informatius, infantil, esports...
• Tots A-Z: podem trobar tots els programes emesos ordenats alfabèticament.
• Archiu TV: pot ser és l'apartat més interessant ja que hi podem trobar totes les sèries o programes mítics que emetien antigament. 

Cal dir que totes aquestes comoditats també hi són en TV2, concretament, en la web citada i explicada anteriorment. 
 

Com a conclusió d'aquesta entrada, puc dir que és una idea genial això de veure a través de les webs els programes que pel motiu que sigui no hem pogut veure per la televisió, o també al revés, programes o fragments que ens han interessat i que volem tornar a mirar. I pel que fa, l'escola, no creieu que és un avanç poder veure a classe documentals que hagin sortit per televisió o reportatges... ? Jo personalment, crec que sí!

 

 

Eslògan: Parte de ti

Edu3.cat

La el contingut televisiu abans, només es podia veure per la televisió, ara, amb les TIC, també ho podem veure a través de l'ordinador. Això es pot portar a l'escola ja  aquesta disposa d'altres dispositius, com els ordinadors, des d'on podem navegar per pàgines web i trobar continguts televisius o de ràdio que contribueixin a l'educació i l'aprenentage dels nens. (Aprofito per recordar que hi ha un blog que només es centra en la radio)

Jo em centraré en l'edu3.cat.

L'edu3.cat és un portal de radio i televisió educatives que va sorgir el 2007 gràcies a un conveni entre la CCMA (Corporació Catalana de Mitjanç audiovisuals) i el Departament d'Eduació de la Generalitat de Catalunya. Aquí teniu més informació d'aquest portal o podeu visitar directament la web.

Els nens poden veure els videos de dues formes diferents que intentare exemplificar.

En primer lloc, poden estar tots els nens mirant com es projecta el video des de l'ordinador del mestre, és a dir, tots alhora veuen el mateix video. I per tant el mestre pot anar aturant el video i explicant als nens el que passa, o dient-los-ho en altres paraules perquè ho entenguin millor.

Seria un bon exemple el següent video de l'àmbit de les matemàtiques on primer es planteja el problema, després el mestre podria parar-lo i intentar que els nens, en grupets o no, pensessin la solució, i finalment el mestre el tornaria a possar per tal de veure la resposta correcta.

Aquesta forma de treballar considero que podria ser vàlida per tots els cicles de la primària, però, personalment, ho duria a terme amb els nens d'inicial. Penso que es una bona forma d'introduir-los, des de petits a les noves tecnologies.

En segon lloc trobem aquest altre exemple que es podria dur a terme gràcies al projecte 1x1, és a dir, que cada nen tingués un ordinador i veies els videos individualment. Amb aquesta pràctica es fomenta el treball autònom i que els nens perdin la "por" davant dels ordinadors. També pot ser positiu perquè els nens tenen ritmes de treball i d'aprenentatge diferents, ja que a classe hi ha diversitat. Un punt negatiu d'aquest projecte crec que seria que els nens es poden distreure o no aprofitar el recurs que se'ls està oferint, per això jo, personalment, ho començaria a fer, en gran grup, a partir de cicle mitjà, ja que a la majoria d'escoles els nens de cicle inicial encara no llegeixen del tot bé i tampoc estan introduits del tot a les noves tecnologies.

En el cas que tingués un petit grup, donat que podria estar més per tots els nens, aquesta forma de treballar la faria amb infants de totes les edats.

Per veure aquest video individualment els nens necessitarien auriculars per tal de no molestar-se entre ells. Un possible activitat per l'assignatura de ciutadania seria primer que cada nen veies el video i que l'anessin parant i anotant el que creuen que és important saber. Després reunir-se en grupets i possar la informació en comú.

Després d'haver fet aquesta entrada he après què la televisió es pot treballar des dels ordinadors i de dos formes diferents. També que els continguts d'aquests portals educacitus són molt útils per dur-los a l'escola ja que tenen vidios de totes les matèries. També m'agradaria remarcar que, sota d'alguns vidios hi ha una breu introducció sobre el que veuran els nens que també pot ser útil pel professor ja que senseveure el vidio, i en el cas que hagués d'improvitzar, només llegint-ho sabria si pot ser convenient o no veure-ho en aquell moment. Parlant de la utilitat d'aquest portal pels professors cal esmentaque hi ha un apartat anomentat "+accés professorat".

No només hi podem trobar vidios o audios, sinó que també trobem informació útil per tots els membres de l'escola. Per exemple el grup de treball de les PDI podrien utilitzar el "cerca" d'aquest portal per buscar informació sobre les pissarres digitals interactives.

Imatges publicitàries

Considero que aquesta entrada pot acabar de completar les altres dues entrades fetes per les meves comanyes sobre la publicitat: "La publicitat" i "La publicitat i l'escola", ja que tractaré de parlar una mica sobre les imatges publicitàries.

Les imatges publicitàries normalment fan ús del coneixement psicològic de les persones. Intenten que la gent associï un producte amb idees positives. Quasi sempre la intensió és despertar les fantasies i els somnis de la gent.

La efectivitat de la publicitat creix en relació amb les vegades que s’emet aquell anunci per la televisió.

El missatge publicitari està creat per influenciar a les persones, el que passa és que molta gent creu que nosaltres no estem influenciats per la publicitat. Tots hem de saber analitzar els missatges publicitaris, inclosos els nens, i per això hauríem de fer-nos les següents preguntes:

Font d'informació: GRAVIZ, A. Niños medios de comunicación y su conocimiento.

Enquestes

En aquesta entrada citarem els resultats a través d'uns gràfics de les enquestes realitzades als pares , relacionada amb l'última entrada en grup.

Hem extret les següents conclusions:

És destacable el 27% dels nens de vuit anys que veuen la televisió, ja que és el tant per cert més elevat amb diferència. Durant la resta d'edats el percentatge va variant, però no arriba aquest extrems.

Els nens veuen la televisió una mitja de dos hores al dia, una dada molt recomenable. I els que estan més temps mirant la televisió, concretament de quatre a sis hores, són els que tenen el tant per cent més baix.



Els dibuixos que més es veuen són, clarament, Els Simpsons, seguidament del Bob Esponja. Una hipòtesis possible seria que veuen els primers ja que els emeten a l'hora de dinar.

Pel que fa la resta, tenen un tant per cert molt igual que depén dels gustos dels nens.

Veient aquests gràfics queda clar, que els pares no es preocupen per l'educació televisiva que poden rebre els seus fills, ja que són més de la meitat els que no veuen la televisió amb els seus fills, i només un vint-i-set per cent els acompanya en aquesta activitat.

Com veiem amb el gràfic el major porcentatge és el sí amb un vuitanta per cent respecte amb un 20 per cent del no. Possiblement la majoria dels pares pensen que la televisió modifica la conducta dels seus fills, perquè com hem dit abans no es preocupen de compartir unes quantes hores veient la televisió amb ells.

La majoria de gent creu que la televisió no és educativa perquè els seus fills veuen un programa que no aporten res a la seva educació.

Possiblement, si els pares dediquessin temps a veure la televisió amb els seus fills els ensenyerien a veure documentals i notícies que els poguessin interesar.

La nostra recerca de camp encara no ha acabat. Un dels aspectes que ens cridà l'atenció és veure que la majoria de nens veuen els simpson i ens interessa veure com influencien aquests dibuixos als nens, per això els analitzarem i intentarem veure i pensar quines solucions es pot posar des de l'escola.

Els mitjans de comunicació en l'ensenyament a l'escola.

Els mitjans de comunicació, pel seu caràcter multidisciplinari, permeten que l'ensenyament dels mateixos a l'escola pugui realitzar-se integrada en diferents disciplines. També podria ser una assignatura específica, on diferents activitats s'uneixin a altres temes centrals.
En la preparació del treball amb els mitjans de comunicació, és important pensar quins són els recursos necessaris. Algunes de les qüestions que haurien de plantejar-se els professors són les següents:

La planificació de les activitats que es poden fer amb els nens poden ser les següents:

Font d'informació: GRAVIZ, A. Niños medios de comunicación y su conocimiento.

La televisió educativa

En aquesta entrada us presentaré la televisió educativa a través d'un prezzi que a través del delicious he pogut localitzar.

Televisió educativa on Prezi

La influència de les telenovel·les juvenils en nens i adolescents

Aquesta entrada constarà de dos vídeos fets per Lorena Zeballos i produïts per Jonatan Company. 

En la qual al començament hi haurà una breu introducció del que trobarem i unes petites entrevistes del que hi pensa la gent al respecte. 

Al començament del primer vídeo, la presentadora fa una comparació entre els nens i les esponges, diu així: " Els nens són com una esponja, tot el que coneixen ho van absorbint, però si l'esponja es fica dintre d'una galleda de vinagre, d'aquesta no sortirà aigua cristal·lina". Per això es fa aquesta pregunta: Què són les telenovel·les davant l'esponja, aigua o vinagre? 

Després d'aquesta petita introducció es poden veure tres petites entrevistes, on les persones que surten donen la seva opinió. Les preguntes que responen són les següents:

• Creus que les series infantils poden afectar als més petits de la casa?
• Veieu les telenovel·les infantils un bon exemple pels joves d’avui dia?
• Com ha variat la programació des de fa uns anys fins ara?
• Quines alternatives proposa davant d’aquestes sèries?

Un cop les tres persones han donat la seva opinió, podem veure com una de les col·laborades, Cristina Betrian, és jutgessa i dóna la seva opinió respecte la influència de la televisió en els joves. 

"Els medis han influït en els joves i també en l’educació que reben a casa, ja que els nens segueixen l’actitud dels pares, és a dir, si a casa veuen certa conducta d'aquests, després al carrer tindran la mateixa".

La segona part del vídeo.
Hi ha una entrevista a Patricia Rivas, assistenta social.

• Creus que les telenovel·les infantils tenen influència en els més joves?

Sí, influeix molt, tothom parla al dia següent del que han vist per la televisió, la roba, la manera d’actuar, de parlar... Els nens segueixen els patrons dels protagonistes de les sèries  i lluiten per aconseguir-los.

• Els pares estan suficientment preocupats o haurien d’estar-ho més?

No ho estan, perquè és molt còmode tenir els nens davant de la televisió, mentre ells fent unes altres coses. És a dir que no s’impliquen el suficient.

Després d’aquesta entrevista, hi hauran unes altres dos, en el qual dos nois adolescent donaran la seva opinió. 

La televisió és un reflex de la societat?

La televisió és un mitjà de comunicació que té considerables repercussions a la nostra societat. Influencïa de tal manera que no podem parlar només d’efectes beneficiosos o efectes negatius ja que ens estaríem oblidant de la interacció que aquest mitjà produeix en la societat.

No podem determinar exactament si la televisió ens ofereix la realitat del món o no, ni tan sols si aquesta realitat de la que parlem és fictícia. Per exemple, moltes de les sèries de televisió que veuen els nens estan basades en una societat idíl·lica, amb una família perfecta.

Per tant,la televisió no ofereix la realitat, sinó un món fictici cap a bé o cap a mal. Transmet un estil de vida, uns valors, uns ideals sobre els quals basem la nostra vida diària, moltes de les decisions que hem de prendre i algunes formes d’actuar. Ens volem assemblar a ells però no ens adonem que el que sembla real, no ho és.

Si parlem de les notícies, podem dir que, només un 10% dels fets rellevants que passen al món en un dia son emesos pels mitjans de comunicació. Per si fos poc, aquestes noticies han estat escollides intencionadament per ser distribuïdes per tot el mon per un grup relativament minoritari que han decidit que això és el que s’ha de veure per estar al corrent de l’actualitat. Les conseqüències que això comporta són la repetició continua de programes i valors  que no s’atura, inclús que cada vegada augmenta més acceleradament.

Els continguts que ens transmet la televisió no només ocupen xerrades dins de casa sinó que aquests temes els sentim al carrer, a la feina… inclús creem un procés de socialització sovint irreal.

Tot això que hem explicat ho hem d’aplicar als nens.

Els adults som aquelles persones madures que suposadament creiem que ens adonem de que el que se’ns està transmeten per la televisió no és el mirall de la realitat. Som els que sabem saber analitzar bé la publicitat. És fàcil, molts de nosaltres creiem que veient un anunci d’una joguina per nens que es mou sola i sabent que això no es real, pensem que la publicitat no ens afecta, però resulta que no és en aquests anuncis en els que ens hem de fixar. Perquè qui diria que l’anunci d’Estrella Damm de l’estiu no li fa venir ganes d’anar a les illes?

Bé, donat que als adults la publicitat, i en general el contingut televisiu, ens afecta, pensem en els nens. Els infants que es passen hores i hores davant de la televisió, perquè és molt perillós sortir a jugar pels carrers de la ciutat, són com esponges que absorbeixen tots els estímuls que els arriben de fora. Si un nen veu a la televisió que dos amics es peguen cada dia, ell pegarà. Si veu una família idíl·lica on els nens sempre tenen el que volen, doncs ell també ho voldrà. Això crea de forma indirecta en el nen molt poca autonomia a l’hora d’actuar.

La solució davant d’aquest problemes és que els pares expliquin als nens que no tot el que veuen el un reflex de la societat, que allò només passa a la televisió, no a la vida real. Perquè els pares puguin dur a terme aquesta feina, primer són ells mateixos els que s’han de convèncer i han de donar exemple de que el que passa a la televisió no és 100% real mai.

Font d'informació: URRA PORTILLO, J. Televisión: Impacto en la infància

Els efectes positius de la televisió

En aquest apartat parlaré sobre els efectes positius de la televisió, a més dels canvis que hem de fer els educadors i pares per canviar l'hàbit passiu dels nens. A més, està relacionat amb l'anterior publicació.

Cinema i televisió

Els nens no sempre entenen el cinema o la televisió de la mateixa manera que els adults, és més, en les diferents etapes dels nens i segons la seva maduració també és diferent  la causa és nivell de desenvolupament cognitiu. Per això s'ha aprendre a desxifrar els símbols de les pel·lícules, les series, els dibuixos animats... és com aprendre a llegir.

L'adquisió de la lectura televisiva és molt difícil perquè s'ha de separar segons la etapa de maduració, l'experiència general i la experiència específica relativa a la persona.

En un estudi, es va comprar que els nens que van veure "Barrio Sesamo" tenen més capacitat per imaginar i percebre diferents perspectives. També es va estudiar que quan una classe incorporava una televisió en l'aula, aprendrien els continguts d'una manera més fàcil i eficient.

Televisió i aprenentatge

-Moviment i aprenentatge: el moviment pot ajudar als nens aprendre perquè facilita el record de l'informació relativa a l'acció. El moviment fa més explícit e inteligible els processos de creixement.

-La televisió s'ha d'ajustar al nen. Els creadors de Barrio Sesamo es van centrar en la necessitat dels nens, per això van atraure l'atenció dels nens i utilitzava un principi piagetano, que diu el següent: per aprendre alguna cosa nova, en general es necessari relacionar-ho amb algun objecte ja conegut.

-Utilització de la repetició per aprendre-ho millor.

Per això  hem de aconseguir que la televisió sigui un mitja actiu perquè és essencial per explotar el seu potencial docent.

En Anglaterra els programes infantils realitzats per la BBC han intentat aconseguir la participació dels nens, un exemple és PlaySchool.

Que s'ha de fer per aprofitar les parts beneficioses de la televisió?

La capacitat de la televisió ajuda aprendre, però només es pot aconseguir a través de la televisió educativa, per això s'ha de controlar als fills perquè no estiguin mirar durant moltes hores pel·lícules per adults, comèdies, pel·lícula d'acció i aventures.

El paper del professional ha d'ajudar al nen per ser capaç d'establir judicis crítics sobre la realitat del que veuen a la televisió. Com ha resultat ha de transformar a l'espectador infantil passiu  a un crític actiu del món social presentat a la pantalla.

Efectes negatius de la televisió

En aquest apartat exposaré els temes pel qual no serveix la televisió amb exemples reals.

•  La televisió no serveix com a mainadera.

 Una nena de cinc anys estava malalta i per culpa d’això no va poder  anar al col·legi. Cansada ja de jugar sola, li va demanar a la seva mare que jugues amb ella, però ella estava atabalada perquè encara no havia fet els llits, ni havia netejat la cuina.  Més tard sona el telèfon i la mare l’agafa.

Nena: - Mama! Fes-me cas! Em vas dir que jugaries amb mi quan passes una estona i ja han passat vint  minuts.

Mare: - (Al telèfon) Què dius? No t’escolto, la meva filla no para de parlar. (A la nena) Deixa’m parlar tranquil·la. Després jugaré amb tu!

Nena: Tota l’estona dius el mateix. Em menteixes, mai jugaràs. Jo vull ara!

Mare: - (Al telèfon) Ara et truco. (Penja i parla amb la nena) Mira, filla, les persones majors hem de fer moltes coses i no podem estar tot el dia jugant.

Nena: - I què faig?

Mare: - Veure la televisió. T’assentes tranquil·la en l’habitació d’estar i veus la televisió.

• La televisió no serveix per solucionar problemes infantils.

 Un nen, també de cinc anys. Està estirat al llit, però no es pot dormir, per això, cada estona s’aixeca per anar al lavabo, a la cuina o a qualsevol lloc.

Nen: Mama!

Mare: Què vols ara?

Nen: Que m’expliquis un conte.

Mare: Però si fa deu minut ja t’explicat un.

Nen: Sí, però molt curt.

Mare: Aquesta nit no tinc més temps.

Nen: I jo no tinc més son. No puc dormir encara que ho intento.

Mare: Ja sé que farem, et posaré la televisió i ja veuràs com et dorms amb ella...

 

• La televisió no serveix com referència.

 Els nens han acabat fa una estona la seva jornada escolar i acaben de berenar.

Mare: - Ara toca fer els deures.

Nen: - Acabem d’arribar a casa. Deixa’ns jugar una estona.

Nena:- Això! Hem de descansar.

Mare:- Quan acabeu!

Nen: - Quan acabem serà l’hora de sopar...

Nena: - I quan sopem haurem d’anar al llit...

Mare: No! si sou bons i hem feu cas, quan feu els deures us deixaré veure la televisió com a premi.

• Veiem la televisió perquè estem sols.

 Un home gran, ja jubilat, està al sofà. Dormir i veure la televisió són les seves úniques activitats. De vegades somia que qualsevol tarda vindran els seus fills a fer-li una visita, encara que pot ser que si venen és per dir-li que se’n vagi a una residència. Als seus fills els hi agradaria que vives amb ells, però un d’ells està separat i viu a un pis molt petit, i l’altre té 3 nens i el pis també és de dimensions petites. Per això s’ha de resignar vivent en soledat de la millor manera possible: en un pis, al costat de la televisió.

• Veiem la televisió per fugir dels problemes.

 Menjador d’una casa senzilla. El pare, la mare i els dos fills estan dinant en silenci, només s’escolta el so de la televisió i de les culleres al xocar amb el plat de la sopa.

Nen mitjà: (A la mare en veu baixa) Quan li ensenyo?

La mare li fa un gest per indicar-li que es calli.

Nen mitjà: És que les haig de portar signades.

El pare deixa de menjar, s’aixeca i surt del menjador.

Mare: (Al fill mitjà): Calla’t i no ens donis més maldecaps. El teu pare està molt preocupat...

Nen major: I de mal humor!

Mare: És que està nerviós, ja saps el malament que van les coses. Encara no està segur si el renovaran el contracte. Estem així cada sis mesos. Ja les firmaré jo, deixa’l veure tranquil la televisió i que s’entretingui, que problemes ja en tenim bastants..

Font d'informació: RICO, L. El buen telespectador : como ver y enseñar a ver televisión.

La influència de la violència televisiva

Una preocupació persistent és si la violència al qual els nenes estan exposats en la majoria de les imatges televisives afecta al seu comportament.  Els pares que prohibeixen als seus fills mirar pel·lícules de mostres són innocents desbaratadors o assenyats partidaris d’una política que disminuirà la inclinació cap a la violència?

Per desgracia, encara que s’han fet moltes investigacions existeixen poques evidències objectives. Encara que se sap que el que els nens extreuen de la televisió i la influència que aquest mitja de comunicació té sobre ells està determinat en gra part pel que els pares els ensenyen. Els estudis no van descobrir cap senyal d’efectes físics perjudicials, cap evidència que la televisió indueixi a la violència, a l’agressió o la por a que un nen tranquil es transformi en un de violent.

El que és important assenyalar és que la televisió podria empitjorar un problema psicològic ja present en el nen i també pot incitar a cometre un delicte a un adolescent ja que està transitant pel perillós camí de la violència.

La televisió és una influència positiva: pot incentivar encara més la intel·ligència d’un nen brillant en edat preescolar i ampliar els coneixement del nen més lent de la mateixa edat. Però en aquelles cases en les que la televisió no té horari, no queda temps per la lectura, els jocs imaginatius o reals, les altres activitats o les xerrades amb els pares.

Podem dir que no tots els programes violents tenen el mateix efecte, s’ha de tenir en compte el tipus de violència que s’exhibeix, les característiques del nen i si es desitja analitzar efectes a curt termini.

Els nens imiten les actituds agressives tant dels models televisius com dels reals; a més a més l¡efecte dura un període extens i s’accentua en especial quan el model agressiu es presenta amb èxit.

Amb  una constant exposició a la violència pot amb el temps fer que el nen es torni insensible o indiferent als efectes de l’agressió o a les senyals de dolor en els altres.

Font d'informació: HERBERT, M. Entre una tolerancia y la disciplina: una guia educativa para padres.

La publicitat i l'escola

Fen referència a l'entrada de la meva companya Letícia sobre la publicitat ho ampliaré gràcies a un text de Manuel Cebrián de la Serra.

La publicitat es pot considerar un llenguatge de comunicació que hi ha que tenir coneixement. I no com un contingut més. A través de la publicitat si s'estudia es pot transmetre molts valors, accions... com per exemple: comprar el producte, el valor de l'amistat, la responsabilitat, l'amor... Per aquest motiu els professors han d'ensenyar als seus alumnes a analitzar el llenguatge audiovisual.

Treballar d'utilització de la publicitat és molt fàcil perquè es troba en la majoria dels contextos que envolten als alumnes, és un fenomen social i possibilita oportunitats per desenvolupar els processos educatius en l'aula.

La singularitat de l'estil publicitari, la seva forma de explicar-nos, les coses del món, ens invita a destacar algunes de les característiques amb la cerca permanent de formes clares, concretes per reduir la ambigüetat del missatge, els elements estereotipats per aconseguir una comunicació ràpida, l'elaboració d'un món fantàstic, la força de l'imatge en moviment. defineix i determina el mode especial la naturalesa de la comunicació televísiva en els petits i els joves.

Unit a aquestes característiques generals, la comunicació entre televisió i nens conté algunes singularitat que es necessari conèixer, per comprendre com afecte aquestes en les opinions, en les reflexions, en les informacions... que tenen aquests sobre el món. Vèiem les més significatives: La televisió és l'única que parla i no li podem contestar, per això, esta bé poder comentar-lo en classe i s'elaborà un tipus de debat; el llenguatge està molt elaborat i els nens ho poden utilitzar amb imitació; el missatge es manifesta dintre de molts codics simultanis, és a dir, música, imatges...

Un exemple per treballar els anuncis de televisió es l'analisis de la publicitat perquè a través d'aquesta tarea els nens han de poder ser capaços d'observar i reflexionar sobre el que ells veuen i escolten. I els alumnes han de ser capaços de comprendre els diferents nivells que hi ha en un missatge publicitari:

1. Lectura narrativa: una vegada vist l'anunci hem de seleccionar que ha sigut el tema ( de què tracta?, que ens vol dir o vendre?) i l'argument o història a través ens volem vendre o dir. Lectura expositiva:  és un model periodistic i díficil per un nen. Uns exemples: es la descripció de fenòmen objecte, informació confrontada amb els fets...
2. Lectura estructural: Consisteix en observar i escollir per separat cada element de missatge, especialment. dels aspectes técnics o guionístes.
3. Lectura significativa:  seria aprofundir més, les qüestions serien aquestes: Què vol dir a més del que diu en l'anunci explicitament? Que pretén transmetre a més del producte? És facil que al principi no surtin moltes lectures o existeix una dificultat per tomar una interpretació. No existeix una sola lectura.

El més important es treure els elements persuasius, que en el cas dels anuncis algunes vegades es mostra de forma directa o indirecta. O amb models d'indentificació o al contrari, no m'identifico però vull ser com ells.

A continuació faré el analisis d'un anunci molt conegut l'any passat:

¿Què veiem?

• Nom del producte: Seat Altea XL.
• Descripció del producte i els seus destinataris: és un cotxe bastant gran i els seus destinataris són grans families, perquè en tot l'anunci ens ha mostrat una família tradicional, és a dir, una mare i un pare amb dos fills els quals han comprat un gosset. I aquest gosset es va fent més i més gran per això han de comprar un cotxe més gran que és el Seat Altea XL.
• Escenari: Primerament, surt una botiga d'animals on compren a brother. Segon, la casa on viu la família, exterior: un parc, un dia de pluja, el centre de la ciutat, montanya.
• Estructura narrativa: ens explica una història irònica. Un pare i la seva filla van a comprar un gos, el porten a casa i el cuiden., aquest animal si li estimas cada vegada anirà creixent i creixent, surten al parc, a la montanya, de compres. Però arriba un moment que l'animal, és tant gran, que no entra al cotxe, i per això l'abandonen a casa, sembla que es van de vacances però en realitat han anat a comprar un cotxe nou més gran.
• Aspectes sintàctics expressius: 
• Els planols i els ànguls de la càmara normalment enfocaven en recte, però hi ha dos moments que l'enfoquen diferent: 
• Al principi quan brother té por la càmara enfocà desde dalt. 

• Quant brother és molt gran enfoca des de sota.

• La llum normalment no predomina, només alguns cops al carrer i quan porten el nou cotxe.
• El color són oscurs predomina, en negre, el marró, el gris, el verd i en canvi el cotxe es vermell, destaca bastant en l'anunci. 
• Text escrit: només posa en tot l'anunci: "Nuevo seat Altea XL (2.11')" i "La familia al poder" (2.13').
• Música i efectes del so predomina una música lenta però a cada moment estan canviant la velocitat, per captar la nostre atenció.
• L'anunci es impactant perquè recorda el valor de la família gran, l'amor, el respecte... i resulta molt creatiu.
• L'eslògan és recorda fàcilment : "Porque los monstruos siempre crecen i crecen".
• Del producte la característica més important és la mida del cotxe.

La televisió és una eina perversa?

Així Jaume Cela i Juli Palou han titulat un dels cinquanta capítols que hi ha al llibre va de mestres.

Sempre que hi ha un debat sobre que vol dir educar surt el tema de la televisió com a efecte negatiu. Si hi ha problemes de comunicció familiar, de violència a la societat o d'altres la culpa és de la "caixa tonta".

Tot i així no podem negar que la televisió influeix en els ésser humans i en la nostra forma de vure les coses o viure la vida.

Donat que els nens i les nenes conviuen amb aquest mitjà de forma natural, vull dir, que surten de l'escola, van a casa i miren la televisió, han d'estar educats per saber el que han de creure o donar importància i el que han de discriminar.

A la societat trobem a gent que creu que les conductes de la gent estan determinades per la televisió. Altres, al contrari, creuen que veure violència i pobresa en aquest mitjà sensibilitza. També hi ha qui creu que tota la publicitat que s'emet, enganya.

Com s'ha de veure la televisió? on Prezi

 

Des de l'escola s'han de formar els nens, més enllà d'ensenyar ciències o matemàtiques, s'ha d'ensenyar a viure. Els nens viuen en un món on la televisió els ocupa forces hores i això pot ser un perill per ells si no saben interpretar-la.

El mestre ha d'ensenyar a fer zàping i donar valor a segons quins programes culturals, com documentals, però no a altres com l'abús de dibuixos animats o programes del cor. Ha d'ensenyar a organtizar i compaginar l'estona de lectura, l'estona d'estar amb els pares, l'estona de fer deures, la de navegar per internet o utilitzar les TIC i la de mirar la televisió per divertir-se i descansar.

A nivell personal crec que els mestres, des de l'escola i com diu en el llibre, poden persuadir molt en els infants. Si un dia es parla de la societat a la classe, o dels robatoris, podrien mirar les notícies amb els pares, discutir quina possible notícia escollir i resumir-la per portar-la a la classe. Allà el professor pot fer que el nen es senti protagonista a partir d'haver extret informació de la televisió que de ben segur que li serà més de profit que veure tota la tarda els dibuixos animats.

Aquesta entrada és a nivell individual, però més endevant intentarem donar resposta a totes les preguntes plantejades anteriorment i ho farem sortint al carrer per preguntar a pares i mestres que n'opinen ells. En aquesta entrada he dit que els nens passen moltes hores davant la televisió, i, a la majoria, els diverteix més el dibuixos animats que no pas els documentals. Per això analitzarem quins són els dibuixos que més veuen els nens i si són perjudicials o educatius per ells.

Font informació: CELA,. PALOU, J. Va de mestres

Integració reader i documents de google

En aquesta entrada incrustarem la presentació feta amb els documents de Google. Explicarem com podem crear un fil conductor entre notícies d'interès, pàgina d'interès i una pàgina on surtin publicats tots els elements compartits de cada membre del grup.

hi ha la possibilitat que ens vulguem inscriure en una pàgina web però pot ser que aquesta no tingui el codi RSS i per tant ho hem de fer mitjançant les "notes Reader" com s'explica en les diapositives. 

Els dibuixos animats

En aquesta entrada ens centrarem en els dibuixos animats.

Cada membre del grup ha consultat la programació televisiva en tres diaris diferents: El Periodico, La Vanguardia i el ABC. Ens hem repartit els canals a consultar i hem fet la següent llista de dibuixos.

A partir d’aquesta selecció de dibuixos animats emesos en diferents cadenes, el nostre objectiu és investigar quins són els més vistos i com pot afectar els nens o a la seva escolarització. Per fer-ho tindrem en compte si veuen els dibuixos acompanyats d’adults o sols, les hores que es passen davant de la televisió i l’horari en que s’emeten els programes.

La metodologia utilitzada serà la següent. En primer lloc, farem enquestes a nens de l’escola Sant Josep Teresianes de Gràcia a Barcelona i a l’escola Ramon i Cajal de Terrassa. També ens agradaria enquestar a pares i mares per tal de saber la seva opinió sobre els dibuixos animats que veuen els seus fills.

EDUCACIÓ I TELEVISIÓ LOCAL

En aquesta entrada parlaré sobre alguns projectes televisius que han fet les escoles amb ajuda de la televisió local per tal d'introduir els nens en el món de la televisió i aprendre a educar amb aquesta tecnologia.

INTRODUCCIÓ

Abans els nens jugaven amb la imaginació i actualment la seva font de distracció és la televisió.

Segons el llibre Educació i Televisió Local escrit per Francesc-Josep Deó, sociòlegs, psicòlegs i comunicòlegs coincideixen en  que hi ha tres pilars que participen en la socialització dels infants i els joves:

1. La família i els amics
2. L’escola
3. Els mitjans de comunicació (televisió)

Tant els educadors com els comunicadors se’ls presenta un nou repte: fer conèixer l’ecosistema comunicatiu divers i complex que ens envolta.

És important saber, i que els nens sapiguen que, la televisió no ens mostra el món, sinó un fragment d’aquest presentat de la manera que més convingui al canal pel qual s’emet. Per això és necessari conèixer i analitzar el contingut televisiu.

PROJECTES ESCOLARS

A continuació veurem  de tres projectes escolars d'escoles amb objectius concrets  i metodologies diferents. Dic que són concrets, perquè l'objectiu general és fer que el nens coneixen d'aprop la televisió.

1. Entrem a la televisió. Escola La Bressola de Prada de Conflent.

2. El cargol noticiari.



Aquesta és la WEB del Cargol Noticiari.

3. Hola nens!



Aquesta és la WEB del programa "Hola nens!"

Font d'informació: DEÓ, F. Educació i tlevisió local.

Llibre: "Nuevas tecnologías de la información y de la comunicación aplicadas a la educación".

En aquesta entrada faré una breu presentació individual de la televisió per l'educació. Es dividirà en tres parts:

1.  Les diferents formes d'utilització de la televisió.
2. Quines coses poden aprendre els nens.
3. Els prejudicis dels efectes negatius falsos.
4. Característiques dels pares, escola, programes i l'aula per utilitzar de forma positiva la televisió.

1. Hi ha diferents formes d'utilització de la televisió d'una forma educativa.

Primer es pot veure com un recurs adicional per poder aclarar i ampliar esl coneixements en classe. És a dir, si en classe s'ha parlat de la fotosíntesis veure un vídeo relacionat amb el tema.

Segons, com un complement per la matéria. En una classe d'angles per saber si els nens han arribat o no al nivell es pot posar un vídeo breu parlant en aquest idioma i després comentar alló que s'ha entens entre tota la classe.

S'ha de tenir molta  cura de la naturalesa de les difusions i els seus continguts per tal que no sigui contraproducent la utilizació d'aquesta.

2. Hi ha 3 fonts d'informació: familia,escola i mitjans de comunicació.

Algunes vegades la informació coincideix entre elles però altres no.  Per això, el professor ha d'ajudar a l'alumne per tal que sigui crític i saber quina informació és la millor. Aquest és un dels métodes per desenvolupar la seva personalitat.

¿Quines coses poden aprendre els nens de la televisió?

Positius:

- Saber que existeixen altres llocs en el món amb situacions molt diferents, adonar-se de la multiculturalitat, dels paisatges...

- El seu llenguatge i el raonament es desenvolupa.

- En novel·les, dibuixos, programes... tots els protagonistes adopten unes formes de comportament social,    d'actuar davant la vida, de resoldre els confictes...

-Hi ha programes del món natural i desenvolupen la perspectiva ciéntifica.

Negatius:

-L'estat maduratiu d'un nen és diferent a d'un altre, per això, una determinada escena pot ser interpreta  de forma diferent.

-Realitat i ficció estan juntes, per aquest motiu el nen ha de ser capaç de separar-les.

-La imatge televisiva com en el cinema i altres animacions poseeixen una força seductora, aquesta és la raó mitjançant la qual un nen pot veure una pel·lícula immemorables vegades.

3. A la televisió se li atribueixen prejudicis negatius falsos.

- Diuen que la televisió crea una no lectura i en molts casos se ha comprovat que quan s'utilitza adequadament és un agent motivador.

-Els alts nivell de violència que es veuen per la televisió no modifica el caràcter ni la personalitat.

4. Què han de fer la familia, escola, programes i l'aula per tal d'aprofitar les característiques positives de la televisió?

Família i escola han de col·laborar en la utilització de la televisió per conventir-se en un recurs didàctic. Però per això, els nens han de ser capaços de analitzar-la, reflexionar-la i criticar-la constructivament perquè el nen sigui capaç d'observar allò que s'ha de fer i el que no.

Per obtenir aquest resultat hi ha que cumplir tres objectius:

1. Desenvolupar programes per estudiants.
2. Arribar a comprendre els missatges televisius.
3. Desenvolupar una metodologia  activa amb els mitjans.

Els programes han de regir-se per uns objectius i principis d'actuació molt concrets:

1. Cal que siguin globals i intermedial.
2. No s'ha de posar tota la informació a l'alummne sinò crear un context d'aprenentatge.

L'aula s'ha de desenvolupar un pensament basat en el dubte. Per poder organitzar, estructurar i sistematizar la informació rebuda en els mitjans de comunicació.

Posaré un power point sobre la televisió i l'educació.