En aquest apartat parlaré sobre els efectes positius de la televisió, a més dels canvis que hem de fer els educadors i pares per canviar l'hàbit passiu dels nens. A més, està relacionat amb l'anterior publicació.
Cinema i televisió
Els nens no sempre entenen el cinema o la televisió de la mateixa manera que els adults, és més, en les diferents etapes dels nens i segons la seva maduració també és diferent la causa és nivell de desenvolupament cognitiu. Per això s'ha aprendre a desxifrar els símbols de les pel·lícules, les series, els dibuixos animats... és com aprendre a llegir.
L'adquisió de la lectura televisiva és molt difícil perquè s'ha de separar segons la etapa de maduració, l'experiència general i la experiència específica relativa a la persona.
En un estudi, es va comprar que els nens que van veure "Barrio Sesamo" tenen més capacitat per imaginar i percebre diferents perspectives. També es va estudiar que quan una classe incorporava una televisió en l'aula, aprendrien els continguts d'una manera més fàcil i eficient.
Televisió i aprenentatge
-Moviment i aprenentatge: el moviment pot ajudar als nens aprendre perquè facilita el record de l'informació relativa a l'acció. El moviment fa més explícit e inteligible els processos de creixement.
-La televisió s'ha d'ajustar al nen. Els creadors de Barrio Sesamo es van centrar en la necessitat dels nens, per això van atraure l'atenció dels nens i utilitzava un principi piagetano, que diu el següent: per aprendre alguna cosa nova, en general es necessari relacionar-ho amb algun objecte ja conegut.
-Utilització de la repetició per aprendre-ho millor.
Per això hem de aconseguir que la televisió sigui un mitja actiu perquè és essencial per explotar el seu potencial docent.
En Anglaterra els programes infantils realitzats per la BBC han intentat aconseguir la participació dels nens, un exemple és PlaySchool.
Que s'ha de fer per aprofitar les parts beneficioses de la televisió?
La capacitat de la televisió ajuda aprendre, però només es pot aconseguir a través de la televisió educativa, per això s'ha de controlar als fills perquè no estiguin mirar durant moltes hores pel·lícules per adults, comèdies, pel·lícula d'acció i aventures.
El paper del professional ha d'ajudar al nen per ser capaç d'establir judicis crítics sobre la realitat del que veuen a la televisió. Com ha resultat ha de transformar a l'espectador infantil passiu a un crític actiu del món social presentat a la pantalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada