La televisió és un reflex de la societat?

La televisió és un mitjà de comunicació que té considerables repercussions a la nostra societat. Influencïa de tal manera que no podem parlar només d’efectes beneficiosos o efectes negatius ja que ens estaríem oblidant de la interacció que aquest mitjà produeix en la societat.

No podem determinar exactament si la televisió ens ofereix la realitat del món o no, ni tan sols si aquesta realitat de la que parlem és fictícia. Per exemple, moltes de les sèries de televisió que veuen els nens estan basades en una societat idíl·lica, amb una família perfecta.

Per tant,la televisió no ofereix la realitat, sinó un món fictici cap a bé o cap a mal. Transmet un estil de vida, uns valors, uns ideals sobre els quals basem la nostra vida diària, moltes de les decisions que hem de prendre i algunes formes d’actuar. Ens volem assemblar a ells però no ens adonem que el que sembla real, no ho és.

Si parlem de les notícies, podem dir que, només un 10% dels fets rellevants que passen al món en un dia son emesos pels mitjans de comunicació. Per si fos poc, aquestes noticies han estat escollides intencionadament per ser distribuïdes per tot el mon per un grup relativament minoritari que han decidit que això és el que s’ha de veure per estar al corrent de l’actualitat. Les conseqüències que això comporta són la repetició continua de programes i valors  que no s’atura, inclús que cada vegada augmenta més acceleradament.

Els continguts que ens transmet la televisió no només ocupen xerrades dins de casa sinó que aquests temes els sentim al carrer, a la feina… inclús creem un procés de socialització sovint irreal.

Tot això que hem explicat ho hem d’aplicar als nens.

Els adults som aquelles persones madures que suposadament creiem que ens adonem de que el que se’ns està transmeten per la televisió no és el mirall de la realitat. Som els que sabem saber analitzar bé la publicitat. És fàcil, molts de nosaltres creiem que veient un anunci d’una joguina per nens que es mou sola i sabent que això no es real, pensem que la publicitat no ens afecta, però resulta que no és en aquests anuncis en els que ens hem de fixar. Perquè qui diria que l’anunci d’Estrella Damm de l’estiu no li fa venir ganes d’anar a les illes?

Bé, donat que als adults la publicitat, i en general el contingut televisiu, ens afecta, pensem en els nens. Els infants que es passen hores i hores davant de la televisió, perquè és molt perillós sortir a jugar pels carrers de la ciutat, són com esponges que absorbeixen tots els estímuls que els arriben de fora. Si un nen veu a la televisió que dos amics es peguen cada dia, ell pegarà. Si veu una família idíl·lica on els nens sempre tenen el que volen, doncs ell també ho voldrà. Això crea de forma indirecta en el nen molt poca autonomia a l’hora d’actuar.

La solució davant d’aquest problemes és que els pares expliquin als nens que no tot el que veuen el un reflex de la societat, que allò només passa a la televisió, no a la vida real. Perquè els pares puguin dur a terme aquesta feina, primer són ells mateixos els que s’han de convèncer i han de donar exemple de que el que passa a la televisió no és 100% real mai.

Font d'informació: URRA PORTILLO, J. Televisión: Impacto en la infància