dimarts, 26 d’octubre del 2010

La televisió és una eina perversa?

Així Jaume Cela i Juli Palou han titulat un dels cinquanta capítols que hi ha al llibre va de mestres.

Sempre que hi ha un debat sobre que vol dir educar surt el tema de la televisió com a efecte negatiu. Si hi ha problemes de comunicció familiar, de violència a la societat o d'altres la culpa és de la "caixa tonta".
Tot i així no podem negar que la televisió influeix en els ésser humans i en la nostra forma de vure les coses o viure la vida.
Donat que els nens i les nenes conviuen amb aquest mitjà de forma natural, vull dir, que surten de l'escola, van a casa i miren la televisió, han d'estar educats per saber el que han de creure o donar importància i el que han de discriminar.
A la societat trobem a gent que creu que les conductes de la gent estan determinades per la televisió. Altres, al contrari, creuen que veure violència i pobresa en aquest mitjà sensibilitza. També hi ha qui creu que tota la publicitat que s'emet, enganya.


 
Des de l'escola s'han de formar els nens, més enllà d'ensenyar ciències o matemàtiques, s'ha d'ensenyar a viure. Els nens viuen en un món on la televisió els ocupa forces hores i això pot ser un perill per ells si no saben interpretar-la.
El mestre ha d'ensenyar a fer zàping i donar valor a segons quins programes culturals, com documentals, però no a altres com l'abús de dibuixos animats o programes del cor. Ha d'ensenyar a organtizar i compaginar l'estona de lectura, l'estona d'estar amb els pares, l'estona de fer deures, la de navegar per internet o utilitzar les TIC i la de mirar la televisió per divertir-se i descansar.

A nivell personal crec que els mestres, des de l'escola i com diu en el llibre, poden persuadir molt en els infants. Si un dia es parla de la societat a la classe, o dels robatoris, podrien mirar les notícies amb els pares, discutir quina possible notícia escollir i resumir-la per portar-la a la classe. Allà el professor pot fer que el nen es senti protagonista a partir d'haver extret informació de la televisió que de ben segur que li serà més de profit que veure tota la tarda els dibuixos animats.


Aquesta entrada és a nivell individual, però més endevant intentarem donar resposta a totes les preguntes plantejades anteriorment i ho farem sortint al carrer per preguntar a pares i mestres que n'opinen ells. En aquesta entrada he dit que els nens passen moltes hores davant la televisió, i, a la majoria, els diverteix més el dibuixos animats que no pas els documentals. Per això analitzarem quins són els dibuixos que més veuen els nens i si són perjudicials o educatius per ells.

Font informació: CELA,. PALOU, J. Va de mestres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada